Ja se sap que en temps d'adversitats el millor és distreure's. Segurament per això diumenge a la tarda al Monumental no hi cabia ni una agulla. S'hi feia 'El nom', l'últim títol del cicle sobre teatre i crisi, que també tancava la programació estable de la temporada. L'espectacle, amb direcció i interpretació de Joel Joan, va servir de sobres per aconseguir tan lloable objectiu. I tothom content: gresca general i bona taquilla.
'El nom' és una obra marcada per l'èxit precoç. És el primer text teatral dels seus autors: Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, dos guionistes francesos que el van escriure tot just l'any 2010. De seguida va pujar als escenaris del seu país i va obtenir una desbordant resposta del públic. Dos anys més tard ja se'n feia una pel·lícula distribuïda arreu. Una mica més recentment, la versió en català que ara s'ha vist a Mataró ha estat cinc mesos en cartell al Teatre Goya de Barcelona i ha significat l'estrena de Joel Joan com a director.
Discussió i embolics
Tot i la seva pàtina de modernitat, la peça no pot evitar trucs propis de les comèdies d'embolics, un gènere arrelat a les taules dels teatres des d'abans de l'any de la picor. Bo i que aquí la vivacitat dels diàlegs, el ritme intens, l'humor càustic i l'eficàcia de les referències catalanes amb què l'ha apanyat l'adaptació feta per Jordi Galceran són ganxos idonis per atrapar l'espectador. L'energia afegida per la direcció, també. Així veiem un sopar familiar a casa d'un matrimoni de profes, ell d'universitat, ella de secundària. Hi estan convidats el germà d'aquesta, un petulant agent immobiliari, la seva dona, que està prenyada, i un amic músic d'allò més singular. De cop, una virulenta discussió pel nom que el pare del futur nadó diu que vol posar-li, trenca totes les convencions exigides per la correcció social. Cadascú comença a buidar el pap, a ficar-se amb els altres i a treure els drapets al sol, de manera que la troca s'emmerda sense parar.
I tu més!
Enmig del guirigall d'insults i de retrets –alguns de pati d'escola– sobresurt la faceta histriònica de Joel Joan, que fa el paper del paio de la immobiliària, l'iniciador de la polèmica. Hiperbòlic en tot, no para de fer brams i monades. La resta d'intèrprets li fan costat amb eficàcia i el públic celebra totes les gracietes i es pixa de riure. Les coses com siguin. I encara que d'aquest muntatge de 'El nom' es podria criticar que peca d'excés de caricatura, de gesticulació i de cridòria i que moltes estones l'escenari sembla un plató de Telecinco, no toca dir-ho. Com que en els moments que som manen els números, el balanç figura que és positiu. Ni que sigui per força.
