La platea estava plena a rebentar, sí, però el que realment va quedar petit dissabte passat al Teatre Monumental va ser l'escenari, perquè el van desbordar més de dos-cents alumnes de quart d'ESO dels instituts Puig i Cadafalch, Thos i Codina i Alexandre Satorras.
Eren els nois i noies que participaven en la mostra final del 'Tots Dansen', un projecte iniciat pel Mercat de les Flors de Barcelona que té per objectiu apropar el llenguatge del moviment i de la dansa contemporània als joves. Aquest any s'ha dut a terme a Granollers i Olot, a més de la nostra ciutat.
Coreografia expressa
Sota la supervisió artística del coreògraf i compositor argentí Sebastián Garcia Ferro i el suport de Nathalie Labiano i de Daniel Rosado, durant el curs que ara s'acaba els alumnes dels tres instituts mataronins han estat treballant amb els seus professors d'educació física una coreografia creada expressament, anomenada 'En espiral'. Pel que es va veure i viure dissabte, el valor de l'experiència ha estat incommensurable. D'entrada, per la importància formativa que la descoberta i la vivència de la pràctica de la dansa ha significat per als participants. Però igualment per la qualitat del resultat obtingut.
Certament, veure la interpretació conjunta de tants ballarins i ballarines va constituir gairebé un prodigi. Plantejada com una suite, 'En espiral' és una proposta que captiva pel seu atractiu visual. Juga amb la presència permanent de tothom en escena i s'estructura alhora com una successió d'intervencions grupals de dimensió variada. En conjunt produeix un efecte calidoscòpic de gran bellesa que posa l'accent en la diversitat. Són dos-cents cossos adolescents, tots ben diferents, que es mouen dibuixant evolucions acolorides per l'ampla gamma cromàtica de les seves indumentàries.
Val la pena
Entre l'heterogeneïtat d'espectadors que atapeïen la platea del teatre es va produir un altre fenomen remarcable, també amb semblances de prodigi. Al començament, la manca de costum d'assistir a una sessió de dansa havia provocat dificultats per arribar a tenir un ambient de silenci. Però de seguida que l'espectacle es va iniciar, l'al·licient de tot el que succeïa a l'escenari va anar guanyant l'atenció del públic fins aconseguir un clima d'emoció que va esclatar amb l'eufòria dels aplaudiments finals. Una evidència més que aquest projecte del 'Tots Dansen' és una línia de treball que val la pena. Moltíssim.
