En gairebé tots els àmbits d'activitats que tenen repercussió pública, la fi de desembre acostuma a ser un moment propici per al balanç de com ha anat el període anual que s'acaba. Es repassen fets rellevants i anècdotes, es comparen estadístiques i es formulen prediccions per a l'any nou.
Aquest cop, l'arqueig del 2013 en el sector de les arts escèniques dóna un resultat decebedor. Pel que fa a xifres generals, és clar que ha estat un mal any. A la persistència de la crisi econòmica, al descens dels pressupostos institucionals per a contractacions i a l'acusada minva d'ajuts públics, s'hi ha afegit la repercussió de la pujada de tretze punts a l'IVA, fins al 21%, imposat pel govern de Madrid. Aquesta mesura, d'efectes literalment devastadors per a la cultura, respon a una opció ideològica més que no pas a un objectiu de política financera. És una manifestació més de la deriva repulsivament reaccionària del PP que cal denunciar.
Amb l'abús d'IVA, menys recaptació
Com es demostra en un estudi elaborat per ICC Consultors per encàrrec de la Federació Estatal d'Associacions d'Empreses de Teatre i Dansa, en el decurs de dotze mesos la recaptació obtinguda amb aquest impost en el sector s'ha reduït en més d'una quarta part, perquè s'han perdut gairebé un 30% d'espectadors, s'han destruït1.800 llocs de treball directes i les empreses han tingut una caiguda del 34% dels seus ingressos. La càrrega fiscal abusiva –que no té comparança amb cap altre país europeu– i el càstig injust que significa per a la butxaca dels ciutadans ha fet que s'abaixés molt el consum cultural i l'assistència als teatres, amb unes conseqüències nefastes: reducció de la producció escènica, desaparició d'oferta, pèrdua de qualitat, supressió d'espectacles, retallada de funcions i gires, manca de feina per a artistes i tècnics, enfonsament de la indústria auxiliar creadora d'escenografies, vestuari i equipaments, etc.
Peculiaritat positiva
Enmig de tantes dades pessimistes, una de les poques notes de signe positiu de l'any que s'ha acabat ha estat constatar l'embranzida creixent de Temporada Alta. El festival gironí, que tancava la seva programació tot just fa unes setmanes, ha aconseguit els millors resultats de les vint-i-dues edicions fetes fins ara, amb més de 60.000 assistents i la seva confirmació com una de les principals cites de referència a nivell europeu. La vocació cosmopolita que sempre l'ha guiat, s'ha vist reforçada per la presència de companyies i directors de renom mundial, principalment d'Europa i de Llatinoamèrica, per l'augment significatiu de programadors, professionals i espectadors vinguts d'altres latituds i per l'establiment d'acords de col·laboració amb festivals de diversos països.
Aquest enfocament cap enfora, que permet poder gaudir a Girona i a Salt de propostes de primera categoria sortides del Piccolo Teatro di Milano o dels Propeller Theatre Company, o amb la signatura Guy Cassiers, Philippe Genty, Oskaras Korsunovas, Josef Nadj, Fabrice Murgia, Thomas Ostermeier o Romina Paula, per posar només alguns noms significatius, no va en detriment d'allò que es fa al país. Ben al contrari, Temporada Alta entén la dimensió internacional com un punt de trobada amb nous llenguatges i tendències innovadores del teatre d'arreu, que pugui servir també com a aparador i factor de projecció de la creació escènica catalana. Per aquest motiu continua impulsant-la mitjançant la coproducció.
Uns resultats tan positius en un context de crisi generalitzada s'expliquen per una organització eficaç que és fruit de la cooperació público-privada, pel creixement d'un públic molt fidelitzat, pel patrocini d'un bon nombre d'empreses i per l'aportació econòmica de les institucions. Tot, amb unes proporcions sostenibles que permeten garantir la seva continuïtat.
La proximitat, un atractiu afegit
L'oferta excepcional d'espectacles d'alt nivell en gèneres com el teatre, la música, la dansa o el circ que cada any aporta d'octubre a desembre el festival Temporada Alta constitueixen un privilegi i una ocasió de satisfacció per a qualsevol espectador motivat que pot arribar a gaudir-ne. La proximitat, a més, fa que arribar-se al festival gironí sigui una recepta obligada per a qualsevol maresmenc aficionat a les arts de l'escena. Que a ningú li passi per alt la propera tardor.
