El darrer cap de setmana ha començat la programació del cicle ‘Fet a Mataró’ d'aquest semestre que té per objectiu mostrar el treball que companyies locals o bé de fora realitzen des de Can Gassol com a Centre d'Arts Escèniques de Mataró, integrat en el circuit d'espais similars existents a Catalunya.
La inauguració de la nova temporada, doncs, la va fer diumenge l'actor i creador mataroní Xavi Estrada amb el seu espectacle ‘Nidea’. Quasi en paral·lel, divendres la sala Casal Aliança havia acollit una representació de 'Qui no té tall rosega baguettes', un altre muntatge original amb arrels a la ciutat.
Muntar no és fàcil
A 'Nidea', durant gairebé quaranta-cinc minuts, Xavi Estrada escenifica les peripècies del desempaquetat i posterior muntatge d’un moble típic d'una coneguda multinacional sueca. A partir d’aquesta aparent banalització d'una circumstància plena de reptes i ensurts el que fa és evocar tot un seguit d’emocions, sentiments i frustracions. La proposta que es va poder veure a Can Gassol, presentada explícitament com un assaig obert d’una obra en construcció, tenia sobretot l'atractiu de mostrar als espectadors el seu procés de forja i de maduració.
L'antecedent de ‘Nidea’ cal situar-lo al juliol de 2012, en el treball final del Grau Superior de Coreografia que ell mateix va presentar a l’Institut del Teatre, on estudiava. Des d'aleshores, a partir d’aquell material, ha continuat explorant de forma molt artesanal i gairebé en solitari les diferents possibilitats que li ofereix la integració d'una diversitat de procediments i llenguatges escènics: dansa, música, tècniques de clown, vídeo i teatre gestual i físic. Sempre, amb una manera de fer que procura trobar un subtil equilibri entre l’humor i la tendresa. Així, al final de l’espectacle, la majoria del públic que omplia la nau del carrer de Prat de la Riba es va quedar a un col·loqui que va resultar interessant per conèixer el mètode de treball de Xavi Estrada i les qüestions que es planteja per tal d'aconseguir arrodonir la posada en escena. Amb les explicacions es va acabar de constatar que, tot i estar encara només embastat, 'Nidea' es ja un producte prou suggeridor i divertit. Tant, que seria bo de poder tornar-lo a veure un cop acabat.
Evolució convincent
Gairebé amb un peu a l'avió que l'havia de retornar a París, el també mataroní Xevi Ribas va oferir divendres passat una segona funció prèvia de 'Qui no té tall rosega baguettes', l'espectacle que està ultimant i que té el propòsit de fer rodar properament tant per locals de França com d'aquí. Encara fa pocs dies, el passat 30 de desembre, ja n'havia fet una primera provatura al cafè cultural El Públic amb resultats bastant satisfactoris.
Actor vinculat per raons familiars a la Sala Cabanyes, Ribas ha completat els darrers anys la seva formació a la prestigiosa Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq de la capital francesa, on viu i prossegueix la seva professionalització. A partir d'un text escrit conjuntament amb la seva companya Marina Guardiola, a 'Qui no té tall rosega baguettes' hi fa alternativament dos personatges que mantenen una suposada entrevista de selecció per a un lloc de treball poc qualificat en una cadena de botigues de pa. És una ficció on hi dominen els tocs humorístics però que està amanida també amb paradoxes i "coups de théâtre" per descriure críticament una realitat social que perjudica de manera greu tota una generació de gent jove. Salvant les distàncies i potser pel context francòfon, hi ha flaixos que fan pensar en petites similituds argumentals amb peces d'un Michel Vinaver o amb relats d'Amélie Nothomb, per exemple. Tot i el poc temps transcorregut des de la primera, a la nova funció del Casal ja s'hi van poder apreciar evolucions considerables: ajustos de guió, interpretació prou desimbolta i matisada, dicció convincent, ritme més travat, etc. Decididament, 'Qui no té tall rosega baguettes' és un muntatge que promet.
