Diumenge passat a la tarda començava el segon tram de la temporada estable del Monumental, que d'ara fins a finals d'abril inclou sis espectacles amb el lema comú de "Teatre i ètica". Un inici del tot satisfactori gràcies a l'acollida de 'L'orfe del clan dels Zhao', l'obra dirigida per Oriol Broggi que venia precedida per l'aurèola de l'èxit obtingut la primavera passada quan es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona i per l'aval de gran guanyadora dels Premis Butaca d'aquest any, pels sis guardons aconseguits.
Tragèdia de la Xina
El muntatge de Broggi es basa en una òpera tradicional xinesa del segle XIII, atribuïda al dramaturg Ji Junxiang, que amb diàlegs i cançons narra la venjança que ha de dur a terme l'únic supervivent del clan dels Zhao. Aquesta nissaga d'homes justos i bondadosos és exterminada per l'enveja d'un primer ministre que manipula l'emperador. La princesa casada amb el darrer dels Zhao té un fill que neix en el moment de la matança i que és salvat gràcies al sacrifici d'un metge ambulant que canvia el nadó pel seu propi fill, sabent que aquest morirà, per tal de complir amb el mandat de fer créixer i educar al que podrà restablir la justícia matant a qui ha usurpat el poder.
El destí fa que l'orfe creixi a palau adoptat pel botxí de la seva família, que l'instrueix en les arts marcials i en vol fer el seu hereu. El dia que fa vint anys, el noi viu una experiència que el connecta amb els seus ancestres i el metge li acaba explicant la seva identitat real i la missió que haurà d'acomplir. Així és com s'esdevé la lluita amb què aniquila finalment al malvat.
Adaptacions
De la rondalla tràgica de 'L'orfe del clan dels Zhao' es diu que és un text que al llarg del temps ha seduït molts intel·lectuals d'Occident que n'han tingut coneixença. Va ser traduït al francès l'any 1731 i Voltaire en va escriure una versió el 1753 que poc després es va representar a la Comédie Française. El 2010 se'n va fer una pel·lícula i fa dos anys la Royal Shakespeare Company el va dur a escena. Ara, la dramatúrgia d'Oriol Broggi i de Marc Artigau ha optat per una adaptació en què la història s'ha reduït a l'essencial, tot i que s'han afegit unes seqüències en les que es qüestiona el sentit del gest del metge que sacrifica el seu fill en benefici del bé comú. Vénen a ser un contrapunt que humanitza els personatges implicats en la immolació de la criatura i els fa més propers a la manera occidental de veure el món.
Segell propi
Aquest muntatge connecta molt fidelment amb les característiques que han marcat l'estil del director i la seva companyia, La Perla 29, en anteriors obres d'autors com Sòfocles, Shakespeare o Mouawad: senzillesa escènica i primacia del text. Amb el fons d'unes projeccions bàsiques i al damunt d'una simple rampa rectangular, els actors desgranen i alternen diversos personatges. És un treball mesurat i ple de coherència coral, servit per una indumentària austera però efectiva, que pondera bé acció i narració. També la música, interpretada en directe per Joan Garriga, així com les cançons intercalades de melodies conegudes, propicien encertadament que el to tràgic i exòtic del relat tingui un flux de connexió emocional amb el públic. Un públic que va sortir del Monumental plenament satisfet de l'alta qualitat de l'espectacle.
