Fa temps que vaig a veure concerts a Mataró, Barcelona, algun cop a Madrid. He anat a tot tipus de concerts, metal, folk, rock, independent, etc. I el que més ràbia em fa es arribar a una actuació, que des de dies abans olora qualitat, entrar dintre del recinte i que ens trobem quatre gats a la sala.
Sobretot aquestes conseqüències es viuen a Mataró, on l'educació músical (que és igual a la resta del pais) és molt precària. Suposo que això influencia en la cultura general de la gent. Això porta que a Mataró i la resta de l'estat les bandes del "borreguisme" general sempre tenen públic, les altres l'han de buscar sota les pedres.
En Mataró em vull fixar:
Mataró és la ciutat exemple per dir que el seu públic majoritari és el conegut com a "Borreguisme general". Només cal veure com s'omplen les sales en grups com Els Catarres, Manel, Amics de les Arts, Love of Lesbian... uns merescuts i altres que no s'ho creuen ni ells. També els que s'ho mereixen per la seva qualitat músical com Nacho Umbert, Za!, stepMother, etc... Un exemple d'excel·lent evolució son els Love of Lesbian fa molts anys van venir a Mataró (la seva música ja desprenia qualitat... primer concert a la ciutat 25 persones, l'últim "entrades exahurides" dies abans).
A Mataró no tenim la cultura d'anar a l'aventura com tenen altres països. La gent només es mou on veu que està ple, i ja no hi caben més, d'altres humans, per dir-ho fàcil allò que té un públic massiu. I em dóna la sensació que les persones senten vergonya si van a veure a un músic poc conegut. No em vull posar metafísic, però si volem una societat millor ens hem d'arriscar a la vida, anar a concerts on no sapiguem que ens trobarem, després ja veurem si val la penar seguir o no a l'artista.
