Joan Safont ha estat l’encarregat d’explicar, a través de 25 converses, l’evolució de l’Escola Universitària Politècnica. Diversos testimonis que han participat activament en aquest projecte al llarg dels anys donen la seva visió dels fets que van suposar l’arribada dels estudis universitaris a la nostra ciutat. El documental mostra com les inquietuds i somnis d’un col·lectiu van materialitzar-se en “un pol d’atracció d’estudiants, empreses, coneixements i recerca”, tal i com definex Safont.
Què ens explica ‘30 anys de l’EUPMT: del Miquel Biada al TecnoCampus’?
El documental parla dels 30 anys de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, que va néixer el 1983 i que enguany celebra el seu 30è aniversari. Fem un recorregut per la història d’aquest centre: des del naixement del projecte, passant per la consolidació dels estudis a les instal·lacions del Miquel Biada, fins que arribem a la construcció de l’emplaçament actual, el TecnoCampus i com hi encaixa l’Escola en aquest nou espai.
Qui ha estat l’impulsor d’aquest documental?
Va ser iniciativa de la Direcció General del TecnoCampus i de la Direcció Acadèmica de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, que han volgut commemorar aquestes tres dècades amb un audiovisual. M’ho van encarregar a mi per la meva trajectòria al món audiovisual, tot i que és el primer documental que realitzo sobre la ciutat. D’altra banda, hem comptat també amb la col·laboració i producció de M1TV. Hi ha hagut força feina, perquè és una història complicada de condensar en una sola hora.
Com ho has explicat?
La peça clau del documental són les entrevistes a 25 personatges importants vinculats a l’arribada dels estudis universitaris a la nostra ciutat i, en definitiva, a l’evolució del centre durant aquests 30 anys. Hi ha de tot: professors, polítics, directors, gerents, etc.
I d’aquestes entrevistes, en destacaries alguna?
Sobretot va ser molt interessant conversar amb les persones que van impulsar la idea del centre i aquells que van apostar per fer-la realitat. Parlo tant a nivell acadèmic com polític. Gent com en Miquel Reniu, en Joan Colomer, els alcaldes Joan Majó i Manel Mas, o els professors que estan des del primer dia. No m’agradaria destacar-ne cap per sobre de l’altre.
No deu ser fàcil convocar a més d’una vintena de testimonis.
La veritat és que no ha estat gens difícil reunir-los i poder parlar amb ells. No hi ha cap dubte que tots guarden un molt bon record d’aquesta iniciativa que, en definitiva, és un projecte de ciutat.
L’audiovisual es pot considerar un retrat històric de Mataró?
Exacte. De fet, com ja he dit en altres ocasions, el documental també narra la trajectòria de Mataró des de 1983 a l’actualitat. Va més enllà de l’Escola, i ens mostra perfectament com ha canviat la ciutat, quins eren els seus protagonistes, projectes i tarannà a mesura que anem canviant de dècada.
Què n’has tret de tot plegat?
Després de tota aquesta feina de documentació, dono més valor, sobretot, al fet que l’any 1983 es fes un esforç, i es decidís impulsar i crear una Escola Universitària per a Mataró. Ja coneixia la importància d’aquest centre per a la nostra ciutat, però està clar que ara se’m fa encara més evident.
