De nou concentració convocada, de nou allà mateix però l'acte d'ahir dijous al vespre a La Riera va ser lleugerament diferent dels precedents. La fartanera és evident i costava de contenir la ràbia. L'auto de la jutgessa Lamela de l'Audiència Nacional havia enviat a presó la meitat del govern català cessat pel 155. Més presos de naturalesa política, a parer compartit per la gernació que omplia amb silenci resilient el davant de l'Ajuntament. Poques banderes i molts rètols demanant la llibertat dels presos. Un manifest i el silenci fred, que es podia tallar en la foscor posterior al canvi d'hora de fa una setmana. Prop de 2.000 persones tornaven a col·lapsar La Riera. I només els crits de "llibertat, llibertat" servien de vàlvula escapatòria. Fins i tot hi havia alguna llàgrima.
Entre la molta gent congregada més gent que només independentistes. Força més. Comuns, socialistes anònims. Cap crit d'independència, aquesta vegada. La ràbia canalitzada pels empresonaments eixorda el reclam habitual: la concentració agafava un to agreujat justificat per l'abast de l'operació judicial. Al Carrer d'Argentona la gent no podia avançar i no veia el que passava a l'Ajuntament. És el lloc icònic que fa de més mal quedar en dies així, el centre neuràlgic polític i social dels mataronins.
Genís Mayola fa d'animador musical. El seu timbre vigorós contrasta amb els ànims de ràbia continguda dels concentrats. Les cançons se segueixen sense entusiasme, perquè fins i tot el somriure pretès del moviment queda glaçat per l'actualitat. Fins i tot Els Segadors adquireixen més foscor, quan tanquen l'acte. Definitivament és el clam més rabiüt dels darrers mesos.
Crits de "Bote dimissió!"
Es llegeix un manifest i intervenen els representats del bloc sobiranista. Els mateixos que avui divendres emeten un comunicat –al que també s'afegeix ICV-EUiA– on afirmen que "lamentem que l’alcalde de Mataró a hores d’ara encara no hagi pres l'iniciativa emetent un comunicat oficial exigint l’immediat alliberament dels presos polítics, i de la mateixa manera no hagi convocat tampoc una junta de portaveus extraordinària, donada l’excepcionalitat del moment". En clau mataronina la concentració torna a acabar amb escridassada popular demanant la dimissió de David Bote. I els polítics sobiranistes inflamant els seus propòsits de moció de censura. En això sí que el vespre s'assembla als precedents.
