El cànnabis torna a estar de moda. Segons alerta Francisco Fernández, terapeuta especialista en addiccions, el nou ‘boom’ s’augura especialment perillós i denuncia que la marihuana tingui cada vegada més “acceptació social” i adverteix que s’està començant a estendre una “nova marihuana sintètica” amb un alt component químic molt perjudicial.
Fernández és un dels responsables del centre CC Adicciones de Mataró, on aquests casos són cada vegada més freqüents. Tracten el drogodependent com un malalt crònic, que no té cura: “Hi ha qui neix amb una predisposició genètica a ser addictes”, assegura, i el que cal és “que aprenguin a controlar les seves pautes de conducta”.
Hi ha addiccions per a tots els gustos i perfils de tot tipus, però en quest moment el que preocupa els especialistes és un perfil que malauradament ja es podria considerar un ‘clàssic’: els nois joves enganxats als porros. “Cada vegada arriben pitjor”, assegura el terapeuta i responsable de CC Adicciones, Francisco Fernández. “Aquí arriben molts xavals joves enganxats als porros. No sé que els hi posen ara, que en pocs anys queden molt trastocats”. Aquest darrer és el testimoni d’un dels pacients del centre, Emilio Martínez.
El terapeuta Francisco Fernández assegura que aquesta reclusió del malalt durant uns mesos resulta “molt positiva” perquè els ajuda a fer una aturada total a la seva vida per poder-se-la torna a replantejar. La desintoxicació amb fàrmacs, diu, no és per sempre i insisteix en què el més important és “canviar conductes i actituds” perquè cada addicte aprengui a controlar els seus impulsos.
La impulsivitat
“No tothom que beu és alcohòlic, però hi ha persones que desenvolupen la malaltia. Hi ha gent que neix amb una predisposició genètica a desenvolupar una neuroadaptació i una dependència psicològica a una substància. No poden deixar de consumir. No perquè no vulguin, sinó perquè no poden”, explica Fernández sobre el perquè de les addiccions.
Quan superen aquesta primera fase, els terapeutes comencen a incorporar en la vida dels addictes elements de la seva vida anterior: la família, els estudis, una feina o certa autonomia personal. La segona fase del tractament la passen en pisos tutelats, quan es considera que ja han après a controlar la seva impulsivitat. “És una malaltia crònica que no té cura. Un addicte mai deixarà de ser addicte, com un diabètic tampoc mai deixarà de ser-ho. Simplement s’ha de controlar”.
