2013: L'any de l'estafa

La capital de les preferents viu un any marcat també pels incidents de Rocafonda o el culebrot de l'escola Joan Coromines

  • Mireia Biel / Fotos: Arxiu
  • Dimarts, 31 Desembre 2013 00:00

Ciutat 2013, ibern

Mataró és la capital de les participacions preferents. És la ciutat protagonista d’una estafa bancària d’unes dimensions escandaloses. Fins a 4.500 casos de preferents registrats a Mataró, el que suposen 6.000 clients afectats, és a dir, 15.000 persones perjudicades.


Uns clients, el 80 per cent gent gran, la major part dels quals havien confiat els seus estalvis a Caixa Laietana, el seu banc de tota la vida. Una entitat bancària, però, que els va enganyar i estafar, convertint les seves participacions preferents en accions sense valor al mercat actual, sabent que col·locaven productes de risc a persones sense coneixements.

No es podia esperar menys de les formacions polítiques del consistori, que van haver de fer pinya per posar-se al servei dels ciutadans i viatjar fins a Madrid per reclamar que els afectats per preferents poguessin acollir-se a l’arbitratge. Una mesura que ha estat possible i que els ha permès recuperar part dels estalvis.

Els responsables de Caixa Laietana se’n renten les mans

      
 Les manifestacions dels dissabtes a la tarda davant les seus de Bankia, antiga Caixa Laietana i responsable de la majoria de casos és una de les imatges recurrents d’aquest 2013.

Ciutat 2013, manifestacio Preferents Caixa Laietana

També ho és la compareixença dels responsables de l’antiga Caixa Laietana: Pere Antoni de Dòria, exdirector general de Bankia i Josep Ibern, exdirector general i expresident de l’entitat bancària, entre altres. Tots ells se’n van rentar les mans, no van demanar perdó i no van assumir cap tipus de responsabilitat.

Amb la consciència tranquil·la, però amb la imatge tacada, els responsables de Caixa Laietana resten tranquils, mentre centenars de persones sofreixen encara les conseqüències d’una gestió nefasta.

ELS ALTRES TEMES DE L'ANY

Especials 2013, joan corominesIndignació pel culebrot Coromines

Eliminen la segona línia de P3, tot i dues votacions unànimes del Parlament de Catalunya

L’escola Joan Coromines va veure com Serveis Territorials i la Conselleria d’Educació eliminaven la segona línia de P3. Ni dues resolucions votades unànimement pel Parlament de Catalunya van evitar-ho. Els arguments pel tancament no van estar relacionats amb el model pedagògic experimental i dialògic de l’escola, sinó per raons de previsions demogràfiques.

Neix ‘Afanya`t’
La darrera reivindicació ha estat participar de l’elaboració de la planificació escolar. Creada al juliol com a conseqüència del tancament de la segona línia del Joan Coromines, el nou col·lectiu ha estat l’altaveu d’òrgans crítics amb la gestió de l’educació pública. Apadrinats per Procés Constituent i per l’Assemblea Groga, l’Associació de Famílies Afectades pel Nyap de l’Administració Territorial va posar el dit a l’ull al director de Serveis Territorials, Josep Vicent Garcia, i a la consellera Rigau, a qui responsabilitza de les decisions preses.

Ciutat 2013, fundacio iluroOperació Fundació Iluro

La Generalitat fa néixer l’organització i li traspassa l’obra social de l’antiga Caixa Laietana  
El passat 19 d’abril es va fer oficial la transformació de l’antiga Caixa Laietana en Fundació Iluro i es va aprovar el patronat d’aquesta Fundació que ha de gestionar l’obra social i els equipaments culturals de l’antiga entitat d’estalvis. Rafael Montserrat en va ser escollit president i ja ha iniciat la seva activitat amb la reobertura de l’espai Gatassa o amb la cessió de la biblioteca d’Argentona a l’ajuntament del municipi.

La Fundació Iluro gestiona també la Casa Coll i Regàs, així com també l’Ateneu i part de l’edifici de la plaça Santa Anna i l’antiga biblioteca de Caixa Laietana, per la qual s’han de negociar les condicions perquè esdevingui pública. El Premi Iluro, la joia de la corona de la fundació, té garantida la seva continuïtat “pel seu valor històric i social per la ciutat”, segons Montserrat, encara que se n’ha reduït l’import.

Ciutat 2013, tensió rocafondaTensió polèmica a Rocafonda  

El govern considera que són fets aïllats i la comunitat magrebina reclama que no es polititzin
El mes d’agost va estar marcat per l’escalada de tensió al barri de Rocafonda. Tot va començar a principis de mes quan la policia va detenir un jove mentre fugia d’un robatori a un habitatge. Durant els fets, els veïns magrebins van increpar la policia, sense agredir-la ni amenaçar-la.

Dies després, la policia va entrar al recinte de la mesquita on se celebrava part del Ramadà, sense accedir al temple, fet que va molestar els veïns i que va generar crítiques cap als cossos de seguretat. La resposta per part del govern va ser ràpida, ja que van avisar que no permetrien que es “deslegitimés la policia”.

Des de l’associació musulmana Alouahda asseguren que va agafar “una dimensió política innecessària”, malgrat que tant ells com l’Associació de Veïns asseguren que els problemes de convivència existeixen.

Ciutat 2013, tecnocampus motor empresarialEl Tecnocampus, motor empresarial

Finalitza el primer període de 3 anys de la incubadora i 13 empreses es queden a Mataró
El Tecnocampus ha guanyat alumnes, així com empreses. Les TIC, la salut i la biotecnologia són la punta de llança d’un projecte que ha vist néixer i créixer 45 empreses a la incubadora en el primer període de tres anys, i de les quals 13 s’han instal·lat a Mataró. La promoció del TCM per part del govern demostra que el parc tecnològic, Cetemmsa i Tic Salut haurien de convertir-se en el motor de la ciutat.

Cre@tic al networking
L’aplicació mòbil de networking ‘Slid’ va endur-se els 4.000 euros de la tretzena edició dels premis Cre@tic, així com un any d’estada a la incubadora. Una iniciativa que pretén crear comunitats virtuals gràcies a un nou sistema digital d’intercanvi de targetes de visita, que vol potenciar el co-working i que s’ha internacionalitzat introduint-se al mercat dels Estats Units. Els Cre@tic, però, són més que un premi, ja que suposen també l’aparador de l’emprenedoria que està fomentant el Tecnocampus, amb projectes forans que opten al premi.