Mataró està a punt d’assolir els 125.000 habitants, segons l’Estudi de Població fet a 1 de gener de 2015. L’estudi remarca el progressiu envelliment de la població i la tendència a la baixa dels naixements i mostra un lleuger augment dels habitants el darrer any, malgrat la reducció d’un cinc per cent de població estrangera. Els detalls els van donar el regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez, i el Cap del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, Jordi Arderiu.
Mataró frega gairebé els 125.000 habitants gràcies al creixement moderat experimentat durant el 2014 i que allunya la ciutat dels registres negatius del 2013, alhora que contrasta amb la tendència a perdre població de Catalunya. Mataró tenia, a 1 de gener de 2015, 124.934 habitants, 467 més que l’any anterior, el que suposa un augment del 0,38 per cent. La població estrangera representa el 15,25 per cent del total.
Un cinc per cent menys d’estrangers
Aquest augment es deu al creixement vegetatiu i no als fluxos migratoris, un fet insòlit els darrers anys. Això significa que la diferència entre naixements i defuncions ha estat més petita i ha permès fer créixer el nombre d’habitants. A més a més, cal afegir que la població estrangera s’ha reduït en un cinc per cent, principalment perquè s’han dut a terme moltes nacionalitzacions de persones que porten al país el temps suficient per esdevenir ciutadans espanyols, 1.441 en concret. A Mataró hi viuen 19.059 estrangers.
Aquestes dades dibuixen una piràmide de la població envellida o en procés d’envelliment, una tendència que es mantindrà en els propers anys. L’augment de l’esperança de vida fa que la part superior de la piràmide sigui més ampla. De fet, la mitjana d’edat és de gairebé 41 anys. La població adulta – d’entre 25 i 60 anys - és cada vegada menor, malgrat l’arribada d’immigrants els darrers anys. El més significatiu, però, és que aquesta població cada vegada té menys fills i això provoca que la base de la piràmide es vagi fent progressivament més estreta.
Llars atomitzades
Els nous estils de vida permeten fer una anàlisi acurada de la dimensió de les llars, en la que es pot veure que un de cada quatre joves viuen sols a la ciutat i que la meitat de les llars de Mataró només tenen dos membres. Això es deu a l’envelliment de la població i a l’atomització de les famílies.
I és que la natalitat ha baixat considerablement. En el darrer any s’han registrat un total de 1.293 naixements, 53 menys que l’any anterior. Aquesta, a més a més, és la xifra més baixa dels darrers deu anys i que s’equipara a les dades del 2003. Els nens i nenes, al néixer, tenen una esperança de vida de gairebé 83 anys.
Molts joves que marxen a l’estranger no es donen de baixa i això dificulta quantificar aquests emigrants
Cada vegada són més els catalans que emigren a l’estranger com a conseqüència de les elevades xifres d’atur i la crisi econòmica. Des del 2009, més de 20.000 joves d’entre 15 i 34 anys van emigrar a l’estranger. La xifra d’emigrants de la ciutat és difícil de quantificar, ja que segons van explicar els responsables de l’estudi, hi ha molts emigrants que no es donen de baixa al padró de la ciutat malgrat no viure-hi.
