És probable que el Pla d’en Boet sigui l’únic barri de la ciutat que coneguin milers de joves de quasi tot Catalunya. Això passa perquè cada cap de setmana –i en ocasions especials encara més– molts joves van a la zona d’oci ubicada al Polígon Industrial adjacent al barri en una mena de peregrinació lúdica i festiva que comporta, però, grans molèsties als veïns. Desgraciadament la presència de milers de joves cada cap de setmana al barri té un rerefons d’incivisme i la presència de deixalles per la via pública, la utilització d’espais comuns per a la ingesta d’alcohol o les molèsties sorolloses, formen part del dia a dia del barri. O més ben dit del cap de setmana.
El fenomen, que ha estat latent des que van començar-se a ubicar les discoteques locals en aquesta zona, fa més d’una dècada, ha esclatat amb especial virulència amb l’adveniment de la crisi i la popularització del conegut “botellón” que no és altra cosa que beure alcohol al carrer. En el cas del Pla d’en Boet, a més, s’ha articulat, fins i tot, una “ruta” òbviament no declarada, però sí manifesta, per la qual molts joves que arriben a Mataró segueixen el mateix patró de conducta, ocupen els mateixos espais i generen les mateixes molèsties.
Molts dels joves que participen d’aquesta ruta arriben a Mataró en transport públic escollint el tren en la majoria dels casos. Des de l’Estació fins al Polígon s’estableix una corrua quasi contínua de joves que porten l’alcohol de casa o el compren en establiments d’aquesta mateixa ruta. A partir d’aquí s’estableixen més o menys a resguard de les patrulles policials i beuen a la via pública.
El soroll derivat dels crits, que dura bona part de la nit, no és el pitjor, i menys ara que ja es comença a dormir amb les finestres tancades. El que més mal efecte fa és l’estat amb el qual el Polígon, i tot el barri, es desperten quasi cada endemà d’una nit de festa. Les restes de les farres juvenils són una imatge massa comuna que tot el veïnat desitjaria eradicar.