La sensibilitat dels mataronins i les mataronines mereix quedar fora de qualsevol dubte. Però, cada vegada que es posa de manifest, impressiona. Per això aquest diumenge era emocionant la imatge de tota l'esplanada inferior del Parc Nou plena a vessar de famílies i més famílies, tots convocats per un mateix motiu: fer somriure l'Aleix Merino. La història d'aquest nen mataroní, l'Aleix Merino, corprèn a tot aquell qui la coneix i és per això que un grup de 13 mares i pares –amics de la família, companys de l'escola bressol Els Garrofers– van començar a moure cel i terra fa mesos perquè la imatge d'aquest diumenge 3 d'abril sigui inesborrable. L'objectiu era recaptar fons per a l'única associació que investiga aquesta gran desconeguda que és la malaltia de Tay Sachs, Actays, però a la vegada Mataró va tornar a demostrar la seva indubtable solidaritat. I l'Aleix va somriure.
L'organització d'Un Somriure per a l'Aleix quantificava en unes 4.000 les persones assistents a la festa.
La imatge dels seus pares amb els ulls com a taronges i negats de llàgrimes a la vegada veient davant seu una esplanada plena, amb gegants, castellers, parades, una impecable organització d'una paella per a tothom, bombers, atraccions, contrastava amb el somriure tendre, d'una debilitat entendridora del propi Aleix.
El sol va propiciar un matí plàcid i tot va acompanyar, amb el moment més àlgid durant l'actuació de la Dàmaris Gelabert, un fenomen de masses entre els més petits. To festiu, doncs, i a la vegada de tendresa i proximitat a una família que no es cansava d'agrair a tothom l'espectacular esclat solidari pel somriure del seu fill.