La retirada definitiva, aquest diumenge passat, de l'estàtua amb la que Barcelona retia homenatge a Antonio López ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre els honors a personatges històrics amb elements més que discutibles del currículum. Antonio López i López, conegut com el primer marquès de Comillas, va ser un destacat empresari i comerciant que es va enriquir a Cuba gràcies al tràfic d'esclaus. L'estàtua original es va erigir l'any 1884 després de la seva mort, i s'havia mantingut amb excepció d'un parèntesi durant la Segona República, quan es va enderrocar.
La retirada de l'estàtua de López era una llarga reivindicació per part diversos col·lectius socials, que denunciaven el passat esclavista d'Antonio López i la seva relació amb aquesta activitat en què estaven involucrades altres famílies catalanes de l'època. En cas d'Antonio López, la seva família era originària de Cantàbria, però l'esclavista es va instal·lar a Barcelona el 1856 després de viure a Cuba durant 25 anys. És a Cuba on va construir la seva fortuna gràcies al tràfic de persones des de les costes africanes, i això li va permetre desplegar una extensa activitat empresarial. Així, va fundar el Banco Hispano Colonial –que encara conserva la seu a la Via Laietana-, la Companyia General de Tabacs de Filipines o la Companyia Transatlàntica de Vapor. Una de les seves residències a la ciutat va ser el Palau Moja, que va comprar l'any 1870 i que avui és propietat de la Generalitat. El monument retirat era un dels rastres de la memòria de l'esclavisme a la ciutat, una pràctica que va perdurar més enllà de l'abolició del comerç d'esclaus a l'Estat l'any 1820.
Biada, cap document l'incrimina
Mataroní il·lustre, homenatjat cada 28 d'octubre, amb un monument en honor seu davant de l'Estació, un carrer, un institut i fins i tot un nan de record, Biada és una figura central de la història mataronina que quasi sempre ha quedat al marge de les polèmiques que sí que van envoltar la figura d'Antonio López o altres "indians".
En la seva època a Cuba prèvia al retorn a Catalunya amb el projecte del ferrocarril com a última etapa, Miquel Biada va fer fortuna amb el transport de mercaderies, especialment tabac però també sucre, fustes, i altres productes, a canvi de productes europeus manufacturats com vi i cigrons tal com queda reflectit en el seu llibre de comptes. És per aquest motiu que entitats com el Cercle Històric Miquel Biada sempre ha negat que aquest es dediqués a l'esclavisme o que fes fortuna amb aquesta activitat. El doctor Jordi Maluquer de Motes defensava en l'acte acadèmic del 28 d'octubre del 2016 que "alguns d’altres suposats negreros catalans ho són només en la fama, però és molt difícil aclarir-ho perquè és molt difícil demostrar un fet que no ha passat. Només es pot demostrar un fet que sí que ha passat, a partir de la documentació que el testimonia". El Cercle Històric i els descendents del Mataroní Il·lustre sempre han negat aquesta condició.
Un esclavista convençut
Si bé es desconeix a efectes pràctics si Biada va ser esclavista, sí que està documentat que en va ser –a la seva època i en ple debat sobre l'abolicionisme– un fervent defensor, com la majoria de burgesos i industrials de l'època. El doctor Josep Maria Fradera va documentar als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria un discurs pronunciat pel propi Biada en defensa d'aquesta pràctica. En el seu estudi, Fradera apunta en referència a Biada que que "Defensa de l'esclavitud i construcció ferro viària, dues cares, o la mateixa, de la consolidació d'un tipus de societat en la qual el creixement econòmic i l'explotació humana formarien un tot únic, com alguns contemporanis havien intuït ja en aquells anys".