Precisament aquest divendres, 29 de juny, hauria fet cent anys. L'efemèride farà retornar en Terri a la memòria de molts mataronins. Lluís Terricabres, més conegut com en “Terri de Mataró”, va ser un activista cultural, escriptor, dibuixant, escultor, actor de cinema i impulsor de les tertúlies d'“El Racó”. Nascut a Manlleu (Osona) el 29 de juny de 1918, amb dotze anys es va traslladar a Mataró amb la seva família. Va ser nomenat fill adoptiu de Mataró i guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi. Autodidacte i mestre en ferro forjat, en "Terri" va morir el 27 d’octubre del 2000 a Mataró.
La seva trajectòria
Durant la Segona República va freqüentar els ambients llibertaris i literaris de la Catalunya republicana. El 1937 fou reclutat per lluitar en la guerra civil espanyola i enviat al front de Terol. Fou empresonat i va estar als camps de concentració de Morella, Lleó i Camposancos. El 1939 fou jutjat en un consell de guerra per separatista i tancat a la Model de Barcelona el 1942.
En sortir de la presó va tornar a Mataró, on el 1949 va fundar “El Racó”, on va organitzar conferències i col·laborar en la represa de la cultura catalana. Per les tertúlies de “El Racó”, entre el 1949 i el 1978, hi passen totes les personalitats del món de la política i la cultura catalana. “El Racó”, agafa el nom de la petita sala d’actes que hi ha al segon pis del Casal i les seves tertúlies es consideren una mena de resistència cultural mataronina durant el franquisme.
A banda d’això, en Terri va participar, com a guionista i actor en cinema amateur, com Tares Eternes, d’Enric Fité. Com a artista plàstic, realitzà obres de ferro forjat, composicions amb cromos antics i escultures. També va ser autor de nombrosos poemes i proses i va rebre diferents premis.
De lectura obligada
'El Manyà Encès: en Terri de Mataró explica la seva vida' és el millor llibre per conèixer la figura i l'abast de les idees i reflexions de Lluís Terricabres. Aquesta obra, del periodista Emmanuel Cuyàs, publicada el 1985 és avui en dia el millor testimoni d'una figura molt transcendent per la vida mataronina del segle XX.
