Més de sis hores amb els millors castells possibles fan del diumenge 5 d’octubre d’aquest 2014 l’àlbum de cromos i sensacions més important dels més de dos segles d’història castellera. Ja es deia abans que seria el millor Concurs de la història i realment la plaça de toros de Tarragona reconvertida en aquesta Tarraco Arena Plaça moderna, va ser un escenari de somni, amb fins a tres castells de 10, amb un nivell altíssim i una intensitat difícilment assimilable sense agafar més perspectiva temporal. Va ser tant i de tan alt nivell l’espectacle que, en la valoració, encara contrasta més l’amargor dels Capgrossos en sortir de l’arena. No van tenir sort ni encert i els castells els van ensenyar una cara bàsicament cruel: el 3 de 9 va caure després de l’aleta i la torre de 9 es va trencar a molt poc de ser carregada.
Sent com és l’escenari de més excepció, la TAP també accentua els sentiments i a vegades acosta la castellística a un ambient de hooliganisme que no li és propi. Per allò del factor escènic, igual que els colors agafen força repartits per l’arena, també les sensacions s’acceleren. No és, el Concurs, una actuació fàcil de gestionar, ni personalment ni col·lectivament, perquè la plaça es converteix en una olla i la plaça dicta una sentència severa, sent com és l’aparador mediàtic més important del que pot gaudir una colla castellera. Amb tots aquests factors plenament apresos, sent com era la seva novena aparició al Concurs, els Capgrossos arribaven a la cita, conscients que l’envit no seria fàcil, però que s’havien cremat les etapes prèvies de forma oportuna i conscient, no sense entrebancs, però amb molt bones sensacions al local d’assaig.
La dotació castellera dels de blau, a més, era la més important dels seus 18 anys d’història. Prop d’un miler de persones integraven la comitiva blava, amb centenars de mataronins que recuperaven la camisa i molts altres que es posaven la samarreta amb la il·lusió de la primera vegada. A tots ells cal agrair que la “taca” blava fes patxoca i que els Capgrossos comptessin amb les millors pinyes que se’ls recorda. També altres colles castelleres els ajudaven, ja que no tenien bitllet per al Concurs de més nivell: Molins de Rei, Lleida, Figueres, Serrallo, Alt Maresme, Jove de Barcelona i Santa Cristina d’Aro se sumaven a la rotllana blava amb el mateix entusiasme que els mataronins. Les bases estaven sentades i ben dotades.
Els dos “bàsics”
El programa dels de blau se sabia amb antelació i demanava anar primer a pels dos castells de 9 bàsics i demorar l’assalt a la torre de 9 fins a la tercera ronda. Això implicava plantejar el 4 de 9 folrat, castell insígnia de la colla, tot just començar i, dit i fet. El 4 es va erigir sobre una pinya imponent però va notar nervis ben aviat. El 4 va pujar treballat i remogut, sobretot en l’encaix del folre i els terços, un desgast que normalment el castell acumula amb el temps, a la baixada, però que amb l’entrada de canalla ja resultava amenaçador. A partir d’aquí es pot dir que les deformacions no van empitjorar però que la incomoditat es va apoderar de tota la seqüència. La solidesa mental dels blaus amb el castell van impedir que la situació empitjorés i el castell es va poder descarregar hàbilment possibilitant una primera ronda neta pels de blau. Primera part del pla assolida.
El 3 ho trastorna tot
A partir de la segona van començar els problemes i això que no ho semblava pas. Els castells tenen aquesta capacitat única d’atacar-te quan menys ho sembla, de torçar-se quan sembla tot controlat. Amb les mateixes premisses que amb el 4 i a partir d’una pinya de nou imponent, el 3 també es va tirar amunt al primer peu, però aquesta vegada amb unes sensacions immillorables. Se sap que els darrers temps aquest castell ha portat problemes a la colla, però es venia de signar-lo a Lleida i el desenvolupament durant tota la carregada era exemplar. Sempre és millorable en aspectes, com la distància entre rengla i buida, però era de llarg el millor 3 dels darrers anys dels Capgrossos. Com a tal es va carregar i com a tal feia presagiar èxit, fins que el pom de dalt va saltar. Despenjat. La pitjor de les caigudes i amb ell tot el castell en orris. 3 de 9 carregat i un cop a la línia de flotació blava.
La caiguda va ser lletja i va fer mal físic i mental. Les normes del Concurs obligaven a dir de seguida amb quin castell es prosseguia, però els Capgrossos no sabien ben bé amb quins recursos podien comptar. Es van veure obligats a passar ronda i demorar una hora i mitja el següent castell. L’espera va permetre agafar moral, recomptar la tropa i anunciar que se seguiria el pla vigent. S’anava a per la torre de 9 amb folre i manilles. I això, després de caure del 3, volia dir que s’anava amb tot.
Torre cruel
En quarta ronda, i quan ja eren les tres de la tarda, els Capgrossos plantejaven la torre de 9 amb folre i manilles. Ho feien altre cop a partir d’una soca ben cimentada i uns folre i manilles que havien assajat intensament els darrers dies. Totes les posicions i maneres de fer clares. Feia dos anys que els de Mataró no plantejaven el seu límit i van sonar gralles a partir d’una estructura que, abans de treballar, es caracteritza pel seu balanceig. A mesura que evolucionava la torre tot semblava millorar. El castell es va parar, les manilles potser sí que treballaven amb excés en la molta brega que arribava a quarts, però per la part de dalt semblava ser un altre castell. Es van col·locar els dosos amb aparent placidesa mentre a sota hi havia feina, molta feina, però també semblava que hi havia corda, fins que, quan es col·locava l’aixecadora, tot es va trencar. Un quart es va ensorrar a una banda, amb les manilles incapaces de frenar-lo, i el somni de gamma extra quedava escapçat de soca-rel.
El desè de Vilafranca
El Concurs de Castells del 2014 té números per ser recordat durant molt de temps. Va ser un Concurs apassionant, el desè guanyat pels Castellers de Vilafranca -setè consecutiu– però sobretot es recordarà per l’altíssim nivell global, pels tres 3 de 10 vistos i pel ressorgiment de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que va anar líder fins a la quarta ronda, quan fa un mes i escaig se les maldava per sortir de Sant Fèlix amb la pitjor actuació de les quatre colles participants.
Els tres 3 de 10 vistos van ser, tots tres, espectaculars. Vilafranca el va carregar per segon cop aquest any, obligats per la pressió que havia exercit abans la Vella quan ja en segona ronda li dibuixava l’aleta al castell més alt de tots els que es fan. Els vallencs només l’havien carregat un cop, al mateix Concurs el 2000, i el van plantejar fidels al seu estil, defensadíssim a l’encaix de manilles i quarts, passional com el que més. L’eufòria rosada era evident i encara va anar a més en tercera ronda quan van carregar el 2 de 8 sense folre. Havien signat la millor actuació de la seva història i, tot i això, només van ser segons. Els van superar uns Castellers de Vilafranca que feia més d’una dècada que no suaven tant una victòria al Concurs. El factor decisiu va ser fer, després del 4 amb agulla, el 3 també amb el pilar al mig. I a partir d’aquí, també, calcar el 3 de 10 i la torre de 8 neta carregada. Quin empatx de castells!
La Jove, de 10
El tercer lloc va ser per a una Jove de Tarragona que ja és, amb majúscules i mèrits, una colla puntera. Els liles van mobilitzar un exèrcit casteller enorme per plantar el 9 de 8 i el 5 de 9 a pur plaer, intentar un 3 de 9 amb l’agulla de molt mèrit que es va trencar abans de carregar-se i, després, tot un 3 de 10 convertit en una de les seqüències castelleres més emocionants dels darrers temps. Plantat a partir d’una solidesa exemplar i defensar amb tots els arguments castellers del món.
Va ser un Concurs eixordador en xifres, inabastable en castells. Un Concurs on els Xiquets de Tarragona es van consolidar com a colla gran, carregant a la segona el 2 de 9 emmanillat i guanyant-se la quarta plaça o amb dues grans Tripletes de Gràcia i Barcelona, amb 3 i amb 4 amb l’agulla respectivament, per ser cinquena i sisena. També té molt mèrit el paper dels Castellers de Sants, que van intentar per primera vegada la torre de 9, sense èxit. La colla més discreta, perquè anava disposada a guanyar, va ser la Joves de Valls que va desmuntar dos cops el 4 de 9 sense folre i va caure de pilar de 8. Només va poder fer el 5 i el 3 de 9. Castellers de Sabadell van carregar el primer castell de 9 de la seva història i Reus i Nens del Vendrell van confirmar que són al millor nivell imaginable.
Un Concurs intens, amb molta llenya per l’altíssim nivell dels castells intentats. Un dia per recordar, barem impecable del gran moment casteller que s’està vivint. Una jornada dura i exigent pels Capgrossos, que hauran de fer bona la feina feta en el final de temporada que els queda.