Els Capgrossos de Mataró van escriure dissabte a Vilafranca la millor pàgina de la seva pròpia història. Ho van fer a consciència, en el marc de la Plaça Més Castellera, allà on se senten tocats per un encanteri especial. Una plaça talismà com cap altra. On l’impossible pot esdevenir real algunes vegades –vegeu la primera torre de 9– però on sobretot la colla hi ha vist florir la seva feina obstinada en diversos Tots Sants per al record. A Vilafranca van fer-hi el 3 de 9 aquell 2006 fatídic o el primer 4 de 9 després de la Mariona el 2007. A Tots Sants van descarregar aquella torre de 9 de postal el 2010. Quelcom diferent hi ha passat enguany. Dissabte els Capgrossos no van estar perfectes ni van viure cap somni. Senzillament es van regalar, a ells mateixos i al món casteller, la seva versió òptima. Aquella que és infal·lible i emocionalment superior. Els millors Capgrossos de la història.
La torre de 9 descarregada en tercera ronda és, en si mateixa, un exercici d’afirmació de la pròpia colla blava. No va ser la torre perfecta –massa perfecta– de fa quatre anys, sinó que va tenir un gust de gesta real, d’aquest món, que la fa més deliciosa. Es va erigir ben fonamentada per una pinya amb gran col·laboració de les altres colles a plaça. I va anar amunt amb la convicció per gasolina i la mentalitat per mecanisme. El desenvolupament de tot el castell no té res de conte de fades. Una dos s’entrebanca a l’entrar, per uns moments el dos sembla girar i amb tot a dalt hi ha dues rebrincades que allarguen en excés la mida a quarts. I quines manilles! Van salvar l'insalvable quan a quarts la torre semblava que s'esvaïa. Però precisament per això, per no ser perfecta, el resultat de l’èxit absolut, la descarregada, adquireix tots els matisos de la felicitat castellera. Ben treballada, ben suada, ben celebrada. Uns Capgrossos gegants però humans. Una colla sublim però amb els peus a terra.
La retransmissió de La Xarxa de la torre de 9 dels Capgrossos
L’emoció es va desbordar quan les dues germanes que fan de sisenes van tocar de peus a manilles. La torre estava descarregada. Altra vegada. Les imatges repetides del 2010 però amb una colla essencialment diferent. De fa quatre anys queda una quarta part de la gent. La major part de la colla sabia de la torre que era un castell complicat d’assajar i es mirava el pòster d’aquella primera amb la incertesa de si es repetiria.
Els castellers de Mataró són caga-dubtes i ho han estat sempre. Per això tot va explotar llavors, amb la descarregada. Els Capgrossos reals podien fer el mateix que va fer aquella colla de somni. Realitat i desig es fusionaven en una abraçada molt emotiva. Passat i present. Records, homenatges, petons i abraçades. Un grapat de segons intensíssims, un cap de colla plorant a la televisió i la sensació d’haver sortit, no ja de la cova, sinó també de la mateixa llegenda. Els Capgrossos i la torre ja no són el conte de fades. Són la notícia d’obertura d’uns fets eminentment reals. Aquesta és la victòria dels de blau.
4 perillós, 3 definitiu
Abans de la torre de 9, com pertoca a l’exercici prudent que els és propi, la colla havia atacat primer el 4 de 9 i després el 3. Dues cares d’una mateixa moneda que van jugar a intercanviar-se els papers. Obrien els Capgrossos de la mà d’un 4 de 9 que fan de memòria, si bé en aquesta ocasió va fer falta tirar dels apunts per aprovar l’examen. El 4 va pujar prou sòlid però desmanegat de formes, i amb tot a dalt les mides van tornar-se abruptes com de cop, volent el 4 mostrar-se lleig i desagraït amb una de les colles que més el cuida. Un 4 perillós en algun moment però que, descarregat, passava torn al 3. El 3 de 9. La nena que no es deixa estimar. La que rep totes les cures i que de cop va petonejar la colla de valent. La preponderància de la torre és mediàticament comprensible, però en l’anàlisi castellera cal guardar menció de la diada de dissabte per a un 3 molt ben treballat, en el camí d’esvair uns fantasmes indesitjables que mai l’haurien d’haver segrestat. Va ser un 3 exemplar, ben bastit i molt concentrat. El permís per trucar a la porta superior des de la consciència del deure complert. Hauria de ser el 3 definitiu pels Capgrossos.
La cirereta
Encara quedava marge després del 4, el 3 i el 2. El compte enrere ja convidava a afegir-hi el pilar i aquest va ser de 7 folrat. No era fàcil gestionar emotivament l’èxit de gamma extra recent, però la colla va concentrar-se en un espadat coherent amb la feina feta a assaig, sòlid de baix a dalt, conscient. El pilar va ser purament capgròs. Una alineació esvelta i per tant fràgil i un joc de posicions de tots els components precís i fi. Un bon folre i la celebració, en descarregar-se, que el registre del dia esdevenia el millor de sempre. La camisa blava, l’escut i la seva estrella mereixen un nou acte de fe i castellística demostrativa. Una pàgina de molta qualitat. Quatre hores intensíssimes. Un record inesborrable.
Vilafranca carrega el 3 de 10 i el 4 de 9
L’actuació de Tots Sants va servir per a una altra demostració que els Castellers de Vilafranca són una colla en un estadi superior a les altres. En raça, en capacitat, en fe. En tot. Els Verds no han tingut un any fàcil i, tot i això, han tornat a triturar diumenge a diumenge qualsevol registre. Són una colla que l’any passat va festejar amb la perfecció fins a vestir-la del seu mateix color i per això ara l’excel·lència els sembla poc. I són capaços de no estar contents amb una demostració, una altra, estel·lar com la de dissabte, carregant el 3 de 10 per tercer cop aquest any i afegint-hi un 5 de 9 bregat i un 4 de 9 sense folre de molt mèrit. Els Verds segueixen sent una llegenda.
Menys sort van tenir els Xiquets de Tarragona, colla que aquest any ha fet molts salts qualitatius en pocs mesos i que no va tenir ni fortuna ni justícia. Els ratllats van fer dues temptatives poc convincents a un 5 de 9 que se’ls ha entravessat i van veure’s obligats a ajornar l’assalt al pilar de 8. Una llàstima. Van signar 4 de 9, 4 de 8 amb el pilar carregat i pilar de 7. Una autèntica llàstima. Per la seva banda, els Castellers de Sants van haver de renunciar a la torre de 9 per indisposició d’un membre clau del pom de dalt però van ensenyar la seva gran qualitat adquirida amb una Tripleta Màgica i el pilar de 7.
