El Teatre Monumental de Mataró es va vestir aquest cap de setmana de gala en motiu del concert de Nadal que cada any organitza la Caixa Laietana. La cita d’enguany era amb l’Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma, un convidat de luxe que es va mostrar com a tal. Els mallorquins, sota la batuta de Salvador Brotons, van actuar tan divendres com dissabte omplint en ambdós casos la sala. I és que el programa s’ho mereixia. Els més de cinquanta músics de l’orquestra de ses illes van començar escollir per al concert a Mataró el mític ballet d’El llac dels cignes. Una obra dolça i tranquila, que els balears van saber interpretar amb molta delicadesa. La part animada del recital va arrribar després, i és que la orquestra va dedicar tota la segona part al compositor Strauss i les seves marxes, polques, i evidentment, valsos.
I com no podia ser d’altra manera per les dates en les que ens trobem, les cançons de Nadal tampoc van faltar al concert. Els de la Simfònica de Balears van oferir per a l’ocasió un original pupurri de tradicionals catalanes en forma de suite, una composició del propi Brotons. Peces com El 25 de desembre, El noi de la mare, o el mateix Cant dels Ocells es van anar entrelligant en aquesta peça per acabar superposant-se les unes a les altres contemporàniament. El resultat de tot plegat va acabar per convertir-se en l’harmonia de “La Santa Espina”: un regal realment magistral que va demostrar la professionalitat de Brotons.Una orquestra singularSovint associem la música clàssica a la serietat i el rigor. Brotons i la seva orquestra van demostrar el passat cap de setmana que no té perquè ser així sempre. I és que els de ses illes, tot i ser una orquestra d’alt nivell, es van mostrar al mateix temps modestos i pròxims. El mateix director, va saber guanyar-se el públic quan, al finalitzar el concert, es va girar per parlar amb els assistents i preguntar-los què més volien. La pregunta era intencionada, i de fet els de baix no van dubtar en demanar la peça per excel·lència de qualsevol concert de Nadal: La Marxa Radesky, peça en la que, com és tradició, el públic va picar de mans al compàs. Amb la mítica peça, la Orquestra Simfònica de les Balears es va despedir deixant molt bon sabor de boca al públic que va aplaudir durant llargs minuts, i fins i tot es va poder sentir algun “no n’hi ha prou”. A la sortida, els comentaris eren unànims, la Orquestra no va decepcionar a ningú.
