Quim Puig va ser l’encarregat, l’any passat, de fotografiar Les Santes. La seva feina es plasma en l’exposició ‘Gent x Santes’ que avui s’inaugura. El fotògraf proposa un enfocament nou en el qual defuig retratar els actes en si i es concentra en les reaccions de la gent. Puig assegura que aquest 2014 no agafarà la càmera. Té vacances i gaudirà la Festa Major amb la seva família.
Quina idea d’exposició has plantejat?
Ho he volgut centrar molt en la gent, que és la protagonista. Jo de petit no era santero, vivia a Mataró i estiuejava a Todera. Quan vaig ser jove anava de nit, als balls, a la barra. Quan vaig començar a treballar a El Punt vaig començar a veure tot el que eren Les Santes, amb els actes com la Crida. Vaig fer-ho diversos anys, veient i entenent que Les Santes són una cosa molt sentida i quan vaig fer el llibre ‘Les Santes. La Festa Major de Mataró’ (Nicolau Guanyabens, Arola Editors), encara hi vaig entrar més en aquest món. M’interessava aquest com ho viu la gent i és en el que m’he concentrat. Tenia molt clar que no ho volia fer tot, no volia una exposició de grans fotos generals sinó de veure les reaccions de la gent, del públic, de la gent de les colles, dels nens.
És una actuació de reaccions?
A l’exposició no surt cap figura, si hi havia en Robafaves ballant, jo fotografiava els nens com se’l miraven o el geganter que surt suat de sota les faldilles. Dels castells surten les fotos de la gent que se’ls mira i veus si el castell va bé o no. De la Ruixada veus la gent mullada i motivada, de la Missa, la gent gran. I també he volgut retratar la gent més implicada, el que fa ballar les figures, un campaner, una diablessa abans de començar l’Escapada, els geganters abans de començar el ‘No n’hi ha prou!’, del Desvetllament la barreja entre els que salten i el cordó de seguretat. Potser no són fotos que impressionen però s’hi trobarà molta gent.
Tenies clara aquesta idea abans de començar Les Santes?
Sí. No volia sortir a disparar com un boig i a fer-ho tot. Això ho tenia claríssim. Sabia que buscaria la gent i que depenent del resultat en sortiria una cosa o una altra. No es tractava de pujar a l’Ajuntament a fer fotos de les figures sinó veure el públic com les segueix.
Quantes fotos vas disparar? T’ha costat decidir-te per les finals?
Vaig disparar unes 4.000 fotografies però això avui en dia no vol dir res, perquè són gratis i vas fent. A l’exposició en surten 63 més 30 que van alternant-se en una pantalla, al final del recorregut que és cronològic.
Els acabats de la teva exposició també sorprendran.
He disparat amb blanc i negre i sí, ho he volgut acabar amb un marc de fusta perquè totes les fotos quedin més elegants. Jo hauria pogut posar més fotos amb uns altres acabats però he preferit estirar més i els marcs determinen que l’obra està ben acabada. Li dóna seriositat. Una exposició de Festa Major però en blanc i negre, més sobri.
L’exposició és com el cartell i tothom opina. Ja estàs preparat?
Jo vull que la gent opini i digui la veritat. Els diria que intentin entendre l’exposició. No fas una exposició pel que digui la gent, jo he fet el que volia fer. Segur que hi ha gent a qui li agrada i gent a qui no li agrada. Pel fet de ser de gent, tinc guanyats aquells que sempre van a l’exposició a buscar-se a si mateixos. Molts es trobaran. I més enllà de buscar-se, voldria que la gent vagi més enllà. Jo mateix cada vegada que veig les fotos els hi trobo algun detall nou, algun segon terme. Totes les crítiques educades s’han d’acceptar.
