Àngela Suàrez i la seva magnífica banda transformen el Clap en un jazz-club de luxe
La cantant presentava els temes del seu imminent primer disc
Van anar intercalant de manera efectiva alguns temes clàssics com “Bésame mucho” o “Dos gardenias”, algun bolero i d’altres més moderns, un tema d'Sting i una versió increïble de la cançó “Vino Tinto” d'Estopa, però tots tractats amb la mateixa delicadesa, gràcies a la veu de Suàrez i la versatilitat dels músics, genials, que sense problemes van anar passant dels ritmes més íntims als més virtuosos i frenètics del jazz. Aquests temes, en la seva majoria, estan inclossos en el primer disc de la cantant que sortirà al carrer les properes setmanes.
Els matisos de l’Àngela
S’ha de destacar la veu d’Àngela Suàrez, que compta amb una gran gamma de matisos des de la delicadesa i sensualitat en els temes més suaus amb els que és capaç de transportar-nos a les arrels més íntimes del jazz, així com a una gran força en d'altres que ens va encomanar el ritme més pur del jazz.
Però no es pot deixar de mencionar la gran qualitat dels tres músics que l’acompanyaven de manera excel·lent. El català Jaume Vilaseca al teclat, l’extrovertit nord-americà Chris Merryman darrera el gran contrabaix, i el més veterà de tots, Michael Weiss a la bateria. Entre ells hi ha química i complicitat que encomanen al públic. Son tres músics expressius al màxim i que aporten quelcom més a la música: la sensualitat del jazz.