L’escriptora Montserrat Romero treu nou llibre. Després de l’èxit de “El Espejo”, ara l’editorial Alentia publica “Sombras del pasado”, un nou volum d’aquesta mataronina amant de les lletres, les històries i els misteris. Demà divendres a les set de la tarda Romero presenta el seu llibre amb amics, coneguts i veïns al Centre Cívic de Molins (Carrer de Nicolau Guanyabens, 23-25) a les 19h.
‘Sombras del Pasado’ té alguna cosa a veure amb ‘El Espejo’?
Tots dos són meus i per tant en certa manera comparteixen un estil però no és cap saga ni tenen res a veure, un amb l’altre. “Sombras del Pasado” és una novel·la d’amor però no només en una versió de l’amor basada en la parella, sinó que vol parlar també de l’amistat. I hi afegeixo, a aquestes històries, com m’agrada fer sempre una mica de misteri, alguna cosa que enganxi el lector, un succés o fet sorprenent que l’atrapi. M’agrada jugar amb esdeveniments històrics, coses que passessin fa dos o tres segles i que ara de cop guarden relació amb l’actualitat. Parlo d’aventures, d’assassinats... m’agrada buscar aquest punt que combina amb el romanticisme.
Com i quan escrius i com ho pots compaginar amb la teva feina?
Això és com tot, quan una cosa t’agrada sempre trobes el forat de l’agenda per fer-ho. Jo escric pràcticament tots els dies però no en un horari concret. Sempre duc una llibreta i quan em ve la inspiració escric, apunto idees o altres coses. Normalment d’aquí surten les idees principals i quan arribo a casa les desenvolupo, escullo, trio.
Hi ha algun component real a les teves històries o és tot fantasia?
És tot fantàstic i imaginat. Potser sí que els llocs existeixen i m’agrada relacionar-los, però les situacions no. Me les imagino, prefereixo fer fantasia que escriure coses reals. Crec que és el que la gent agraeix, que la imaginació voli i que amb la de l’escriptor també voli la del lector. Això és el millor d’escriure.
Aquest és el teu segon llibre. En tens més de pensats?
Sí. Ja tinc escrita la segona part de ‘Sombras del Pasado’. Com que m’agrada escriure no paro i al final d’aquesta història hi ha un personatge que em va quedar molt potent i he volgut estirar-lo i fer-ne una altra novel·la. No és que aquest no acabi, perquè el llibre té un principi i una fi però ja he escrit una obra posterior en la qual la història gira al voltant d’aquest personatge, com evoluciona amb el pas del temps.
