Estem estrets perquè hi ha més gent o estem estrets perquè cada any ho estem? L'espera de la Cavalcada a la part baixa de La Riera és un clàssic del 5 de gener al vespre. L'arribada de Ses Majestats ens acostuma a agafar a tots sempre allà mateix. Com a classe, que tot i que ningú ho manava així sempre acabàvem seient igual. O com els diumenges o els dissabtes a taula. Aquest any, però, la Riera ens l'han canviat. Un joc de llums espectacular la fan més maca, que de màgica ja ho acostuma a ser en aquest vespre que, si no fes un punt de fred, no tindria tanta gràcia. Una dona gran a prop meu endevina ràpidament l'argument desllorigador de tot plegat i assevera amb mig aire de conversa d'ascensor que "tot això és perquè hi ha la teletrès". La teletrès. L'escriuríem així. Però ella, fonèticament, ha dit "te-la-très".
La retransmissió en directe –que segons el diccionari i l'ortodòxia n'hauríem de dir transmissió, per cert– és la gran novetat d'aquest any i el populatxo espera les carrosses mirant-se tots els artilugis de so i fent càlculs de quant deu haver costat la cosa. Però com que els Reis són monarques de la unanimitat, el cost no es verbalitza ni es critica.
Hi ha quitxalla que pregunta pels personatges del Club Super 3 que no endevino a veure perquè només evolucionen per la Plaça de Santa Anna principalment i, sobretot, perquè potser m'han passat per davant i no els sé reconèixer, igual que la meva neboda mai sabrà qui és en Tomàtic, en Petri o en Megazero. L'Espartac, mentrestant, s'està dalt d'una tarima al Portal de Barcelona –o el cap-tallat, o el Sant Sebastià, o el "Sebas" o "el Pintxao" segons la terminologia popular– i fa un "Mataró experience" en prime time. Els ideòlegs i els assessors de promoció de ciutat deuen estar contents. Entre avions i Reis ens estem posant "estupendos".
Arriba la Cavalcada a l'hora de sempre tot i que ha sortit més tard. Uns ocellots amb aires de Comediants són la primera sorpresa, a més del fet que entre tanques i cintes de plàstic el recorregut l'hagin blindat amb més amplada, per si l'Oca o l'Iceberg s'han engreixat al magatzem municipal. La senyora fa cara d'atribuir la novetat a la mateixa "teletrès". I li endevino la mateixa ganyota de seny quan es van veient altres matisos, quan els Reis no tarden a sortir al balcó, quan hi ha un número de dansa o quan quatre focs d'artifici culminen els discursos. El Blanc, per cert, em sembla que s'ha quedat com ell, en blanc.
I l'any que ve?
Potser, distrets pels teoristes d'una nova Cavalcada, no havíem reparat en el classicisme de la Cavalcada nostra fins que la vam repintar i cuidar per al format televisiu. Potser podríem haver aprofitat millor l'ocasió per connectar més i millor. Potser encara s'ha d'explotar millor el format i el suport del conte posterior a Santa Anna, que costa que qualli. Potser tot va anar com havia d'anar o potser encara hi ha més recorregut de millora. Tots els potsers, però, queden supeditats a saber si l'àvia d'allà prop a la part baixa de La Riera tenia raó. Es resoldrà, tot plegat, l'any que ve. Amb menys llum i sense la teletrès, la cosa seguirà lluint i millorant?
Bon 2016, Majestats.
Veniu i gasteu, televidents!
