La Setmana Santa de Mataró es tancava dissabte amb la Processó del Silenci pels barris de Cirera i els Molins però era vint-i-quatre hores abans quan arribava al seu punt àlgid, com cada Divendres Sant. La Processó General, acte declarat Patrimoni Cultural de la ciutat, va tenir com a anècdota el seu retard d’una hora decretat per la Comissió per evitar que un plugim força tímid, que es preveia caduc a totes les previsions, enxampés la comitiva de misteris al carrer. En lloc de quarts de vuit, doncs, la Processó enfilava el Carrer Nou a quarts de nou i ho feia desplegant altre cop el catàleg variat de tradicions, elements i maneres de concebre la devoció que conviuen en els carrers de la ciutat durant els dies sants.
Eren dos quarts de dues de la matinada quan el Nazareno i l’Esperança feien els seus tradicionals “encuentros” a la Plaça de Santa Anna. Els dos passos, el fill i la mare, evolucionen al ritme de la seva banda i s’acosten quasi fins a tocar-se, fent-se fins i tot reverències. És el colofó d’un acte que s’allarga en el temps i que, entre el retard decretat i l’avançat del calendari d’aquest any, va enfosquir més que mai abans. Quasi tota la Processó es va fer de nit, donant protagonisme a les espelmes dels diferents misteris.
Els Armats, destacats
Més novetats. El Sant Sepulcre canviava la seva palma monumental d’altres anys per un altre adornament, menys vertical. També la Coronació d’Espines canviava de “tracció” i era duta per costaleros sota el propi pas, entre els quals destacava l’Alcalde de la ciutat. Bote és membre d’aquesta confraria des de fa dos anys. Els Armats, per la seva banda, obrien el seguici com els pertoca i ho feien a ritme alegre, cosa que els va arribar a distanciar endavant com si es tractés del ciclista que ataca envers el pilot. Els soldats de pau van tornar a ensenyar les diferents formacions al llarg de tot el camí, que s’esllanguia fins a Santa Maria on una pregària rebia cadascun dels passos. Com pertoca, la Soledat tancava la corrua que, en la majoria de trams, veia com eren les tres mares de Déu les més aplaudides per la concurrència.
El Dijous Sant, per la seva banda, no s'havia de patir per a res pel temps i registrava bones xifres de públic en la seva ja habitual bicefàlia. Els Armats al vespre, a la Plaça de l’Ajuntament, i la Congregació dels Dolors a la Nit del Silenci, eren els protagonistes al centre mentre que a Cerdanyola sortien en processó la Verònica, el Nazareno i l’Esperança. I al mateix moment que a Andalusia s’iniciava ‘La Madrugá’, a Mataró es tancava una nit que no té nom definitori però que té ingredients per a ser tant o més patrimoni que el mateix Divendres Sant.
