De la factoria Pixar-Disney (Toy Story, Monstruos S.A, Buscando a Nemo...) ens arriba Los increíbles, un film que explica la història d’una família de superherois que, forçats a viure en l’anonimat, hauran de tornar a posar-se el vestit (sense capa, això sí!) i unir les seves forces per combatre un cruel enemic que actúa desde el fanatisme i el ressentiment.
El film es fonamenta en un guió ben construït que articula una història rica en matissos i referències capaç d’atreure un sector de públic molt ampli. Per una banda, la trama corresponent a la insatisfacció de Robert Parr davant la mediocritat de la vida quotidiana i l’enyorança de temps passats, afavoreix la identificació del públic adult amb el personatge protagonista i, per una altra banda, la intriga i la trama d’aventures (amb música a l’estil de James Bond incorporada) manté els espectadors més joves enganxats a la butaca. Per últim, les abundants dosis d’humor capten amb encert la complicitat de tot el públic de la sala i, en aquest sentit, cal destacar l’aparició del personatge d’Edna Mode (la dissenyadora dels vestits de superheroi) sens dubte, el personatge més divertit del film.
Los increíbles compta amb la gran qualitat de les animacions digitals, anant més enllà del que hem vist fins ara i endinsant-se en la creació digital d’espais naturals tals com, cascades d’aigua, rius de lava volcànica, foc i, fins i tot, explosions.
Aquesta pel·lícula és un bon exemple del camí que ha d’emprendre el cinema d’animació digital en què la qualitat de la història i l’espectacularitat de les animacions avancen de la mà.
