El periodista Manuel Cuyàs l’anomenava "El manyà encès", però el fet és que tothom el coneixia com en "Terri", "Terri de Mataró". Imprescindible de la vida cultural del segle XX a la ciutat, Lluís Terricabres va ser activista cultural, escriptor, dibuixant, escultor, actor de cinema i impulsor de les tertúlies d'"El Racó". Ara la mostra El Mataró d’en Terri (1918-2000) recupera la seva mirada particular i autodidacta, clau per entendre l’activitat social i cultural de la ciutat.
Entre d’altres, l’exposició mostra les escultures de ferro d’en Terri, realitzades a partir d’esbossos d’artistes (uns esbossos que Alexandre Cirici anomenà "ferros vinclats" i que van ser molt populars a la ciutat), així com les figures d’àngels. Autodidacte i artesà, des de l’ajuntament recorden que Terri tenia una idea de l’art "molt vinculada a l’ofici i a la cultura popular".
Després dels ferros vinclats, i ja a partir dels anys 60, Terri dedicà moltes exposicions a mostrar quadres de "cromets" que, seguint la tradició popular de fer composicions, l’acostaren al món de la infància, els records i el joc.
100 anys d’una figura única
L’exposició s’inaugura aquest 2018 per commemorar el centenari del naixement d’aquest personatge popular i imprescindible. Però, a banda de recordar la seva faceta com a artista, la mostra serveix per reivindicar el seu vessant més activista. I és que el seu llegat no s’entén sense la fundació de l'espai "El Racó", una de les iniciatives culturals més destacades a la ciutat durant anys. Un espai engegat a les golfes del Casal l’Aliança i que va organitzar, cada dissabte i durant 29 anys, conferències d'importants representants de la cultura catalana.
"El Racó" va tirar endavant primer amb el suport del poeta Josep Punsola i, després, amb els de l’escriptor Joaquim Casas i Busquets i el catedràtic Antoni Comas. Les tertúlies allà organitzades es consideren part de la resistència cultural mataronina durant el franquisme. De fet, "El Racó" va aconseguir, en els anys difícils de la clandestinitat i de la represa cultural, que passessin per Mataró molts dels escriptors, historiadors, artistes, cantants, creadors i intel·lectuals més destacats del moment.
Fill adoptiu de la ciutat
Tot i que havia nascut a Manlleu (Osona) el 29 de juny de 1918, amb dotze anys es va traslladar a Mataró amb la seva família. Tan forta va ser la seva vinculació que va ser nomenat fill adoptiu de Mataró i la Generalitat el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi. Mestre en ferro forjat, en "Terri de Mataró" va morir el 27 d’octubre del 2000. Comissariada per Manuel Guerrero Brullet, la mostra es podrà veure a Can Serra fins al 19 de maig del 2019.
