Privat riu i gaudeix amb Sergio Makaroff
El cantautor argentí afincat a Barcelona ofereix un molt bon recital en solitari
Makaroff va repassar a Privat cançons de varis dels seus discs. Cert és que la formació en solitari potser li retalla el potencial propi però això sols passa en quant a la música i se’n surt prou bé amb força destresa a la guitarra. L’humor fa la resta. El bon i el mar humor – també el bon i el mal amor– es tornen en les cançons, regat sempre per un sarcasme que fa exquisida qualsevol ocurrència sigui una rima de les que té mèrit atrevir-se fer en públic o un missatge d’algun tema que s’apropen a allò que al carrer es coneix, i ja es perdonarà la paraula, per “parida”.
Senzillesa, crítica i ironia
La senzillesa amb què tot ho retrata l’argentí català i aquella barreja d’escepticisme, humor, mandra i rebel·lió que el caracteritza fa, de la seva crítica –en molts casos de prou profunditat– melodia polivalent que arriba i convenç. Feminisme, crítiques a les religions o als cànons actuals es conjuminen amb melodies confortables on desenvolupar el discurs. I canta a tot i de tot. I fa el que sempre ha fet i ho fa bé. Perquè, siguem clars, algú que és capaç de fer una cançó boníssima a partir del robatori d’una bicicleta és, i cal repetir-se, un crac.