Skafam o la festa per sobre de la qualitat
Els d’Arenys de Munt clausuren el Correllengua actuant al Clap
Sovint sota el pretext de la música popular es deixa de banda el treball en les peces per convertir-les en mers ritmes repetitius i colpidors amb la voluntat de fer-la grossa, la festa. Aquest vici el practiquen a estones els Skafam que, potser poc atrevits, s’encasellen en un estil per no sortir-ne. En ell es defensen però enlloc d’evolucionar i treballar la música que fan semblen “apalancats” en aquesta barreja d’Inadaptats i Obrint Pas que venen a ser. No és que hagin de canviar de naturalesa és sols que un cop tenen l’èxit festiu assegurat haurien d’anar a pel triomf artístic, i no ho fan.
Molta, molta festa
Malgrat aquesta vaga crítica, encesa per allò del “podrien ser i no són”, val a dir quer festivament l’Skamot Antifeixista d’Arenys de Munt és perfecte i domina els tempos per encendre la nit a base d’un esverament progressiu de lletres, cançons i ritmes. Com la revolució que preconitzen, els seus concerts van caldejant-se, fent per moments un ska festiu irresistible. Amb el plus de voluntat que abans comentàvem doncs, els Skafam serien més, molt més. Caldrà esperar, hi ha fonaments, tot és voler edificar, mai especular.