Sant Jordi és miraculós amb el temps i quasi sempre acompanya la seva diada amb un sol generós. El cas de la Diada d’aquest any és especialment agraït perquè els tres dies anteriors poc feien preveure que el 23 d’abril es llevés com es va llevar. Els diversos particulars, entitats i botiguers –i els llibreters, sobretot, després d’una vigília calada d’aigua– miraven durant matí amb agraïment cap al cel. No n’hi havia per menys. Sol i temperatura generosa. Era Sant Jordi i el lloc natural és al carrer.
El matí de Sant Jordi era pels escolars, joves, jubilats i gent que s’escapava de la feina. Amb bon ritme de venda a les parades, segons comentaven moltes d’elles, els preus de les roses de parada oscil·laven a primera hora entre els 3 i els 4 euros i com sempre els complements acabaven de definir a l’alça el preu per a aquells que volien una rosa més especial. Els floristes i jardiners, per cert, també tenen mercat propi i ben consolidat. I a la Plaça de Santa Anna la Fira del Llibre lluïa reorganització convertida en un circuit més amable de circular entre els diferents establiments i les obres que s’hi oferien. Sant Jordi també duia, a la Muralla del Tigre, el regal d’una nova llibreria anomenada Buc de Llibres. La regenten ex llibreters de Robafaves.
L’ambient anava mutant a mesura que avançava la matinal, amb treballadors i joves que anaven i venien esquivant el fet que sigui dia laborable. Convindrà tothom, o gairebé tothom, que és el més festiu de tots els dies feiners i això es va notant, també, quan cau la tarda i a poc a poc es precipita tot. Les parades abaixen preus sense l’anguniosa pressa d’altres anys pel bon ritme general i la Riera es comença a omplir de valent quan, a quarts de vuit, comencen els castells davant l’Ajuntament. A la Casa Gran hi arribava escopetejat l’Alcalde que abans havia complert amb el protocolari lliurament d’una rosa a cada gegant present a la trobada i un ram per a les dues gegantes de la Família Robafaves. De roses, òbviament.
4 de 8 dels Capgrossos
L’actuació castellera de Sant Jordi és de les que tenen un públic més familiar que fa costat a la colla local i l’ajuda en les pinyes, com es va poder veure. Els de la camisa blava van donar bons símptomes en els seus tres castells, executats amb precisió, a excepció del darrer 5 de 7 que se’ls va complicar per la banda alta, sense grans ensurts, però. La colla del Maresme va signar el 4 de 8 com a castell més destacat, un senyor ‘carro gros’ que va endur-se una bona ovació. També van fer el 4 de 7 amb l’agulla i un vano de 5 de comiat, amb l’enxaneta i quart pujant al balcó de l’Ajuntament de mans de l’Alcalde.
Tot just marxaven els castellers apareixien els primers gegants de la llarga corrua que vorejava la cinquantena de figures. És dia agraït i molt especial pels escolars que veuen desfilar l’element de torn de la seva escola al costat de tantes i tantes més. Com sempre, acompanyaments musicals per a tots els gustos i aquesta sensació de mestissatge geganter tan pròpia i idiosincràtica d’aquesta ciutat. Tancaven el seguici, senyorials i ensenyant mudes noves, en Robafaves i família. Ara ja es pot dir que els seus nous vestits han superat referèndum popular.
Fogonada plàcida
I a tres quarts de deu, amb gran puntualitat, un coet despertava l’atenció a l’inici de la Fogonada, el correfoc soft, familiar i bucòlic que acaba amb el programa del dia. La representació de la història per la qual el Drac és bo i el dolent de l’auca és un boc malèfic, va guanyar en espectacularitat a la Plaça Gran, just abans del primer dels voltafocs. Fets el segon i el tercer, hi cabia ben poca gent més a la Plaça de l’Ajuntament on, amb cavall, cavaller, princesa, Drac, boc i senyera es va procedir al teatre i el voltafoc final. Aquest darrer voltafoc, ja, al so en directe de La Coixinera que van allargar el ball posterior fins a un quart d’una tocades quan ja era 24 d’abril, aquell dia que sembla el tancament d’un parèntesi preciós.
