El centre de Barcelona tenia, ahir diumenge, una comunitat capaç de discutir, en nombre, l'hegemonia dels estrangers de tot tipus: eren gent de Mataró. El dia que acabaven les festes d'hivern que la ciutat comtal dedica a Santa Eulàlia, que n'és patrona, tenia la capital del Maresme com a ciutat convidada i això va ser l'esquer perquè hi fessin cap desenes i desenes de mataronins, entre els castellers dels Capgrossos, tots els integrants de les comparses institucionals i les moltes famílies que no es volien perdre una cercavila amb pràcticament tots els elements festius i tan descontextualitzada en temps i lloc: en ple febrer i per Les Rambles o el Carrer de Ferran. La mostra dels diferents balls, en estricte ordre de Dormida, en una plaça de Sant Jaume amb molt bona entrada, va ser la culminació del diumenge més capgròs que ha viscut mai Barcelona.
Les festes de Santa Eulàlia propicien, al migdia, que surtin a més dels elements del seu propi seguici festiu, una xifra de figures i gegants, superior fins i tot, a les de la Gegantada mataronina. Aquest va ser l'entremès que van veure passar per davant els Capgrossos, abans de començar tard la seva actuació, a tres quarts de dues, a la Plaça de Sant Jaume. Els de blau van fer fira en ser, situats al costat de les sis colles de la ciutat, la primera colla castellera que aquest any fa una aleta de vuit pisos, en clavar el 4 de 8 en segona ronda. Els Capgrossos van plantar, també, el 5 i el 7 de 7 en una diada castellera executada a l'antiga, sense rondes marcades, cosa que va permetre un espectacle amè i vistós amb fins a 21 castells en 45 minuts. La diada va començar amb un minut de silenci a la memòria de Muriel Casals i va acabar amb els pilars de comiat de rigor. Primera part acomplerta.
Milers de fotografies
Tot eren mòbils, pals de selfie i braços alçats que només s'espantaven al pas de les Diablesses o quan les momerotes feien de les seves. Per un lateral de Les Rambles començava la cercavila com si les figures estiguessin tornant d'Ofici o fent un tram de Passada. Tot i que l'organització pretenia anar a pas lleuger, la cercavila va anar evolucionant a ritmes diferents fins a entomar el carrer de Ferran que porta a la Plaça de Sant Jaume. Tancaven la comitiva els Gegants de la ciutat, amb l'habitual cort de famílies embadalides al voltant i l'Àliga, amb les autoritats al seu darrere.
Un cop a Sant Jaume es van fer els balls, amb una presentació glossada, interpretació musical des de l'escenari i molt espai per ballar. Una de les anècdotes del dia la va protagonitzar el presentador en referir-se al Dragalió com el "Drac Lió", fet que de seguida va esmenar. A Sant Jaume es va fer tot el ritual de La Dormida a excepció, és clar, de la pròpia acció d'entrar a l'Ajuntament. I és que tan bon punt acabada la mostra de balls es va tocar a retirada per, amb pas alegre, desfer el camí en cercavila, esquivar les quatre gotes que queien i retornar a la Virreina. Fins al pròxim 25 de juliol no es tornarà a veure tota la comparseria. De Santa Eulàlia fins a Les Santes.
