L’excèntric Pellofa, el Rei dels Poca-soltes, arriba de nou aquesta setmana a Mataró per capgirar la ciutat i trastornar la vida dels seus ciutadans. Ja han estat 38 els Pellofes els que ens han sorprès any rere any amb les seves bogeries i, de ben segur, el Rei dels Poca-Soltes d’aquesta 39a edició també en té un munt de pensades.
En aquesta ocasió, des del Tot Mataró ens endinsem per conèixer una figura única a la ciutat, la seva història i ens qüestionem el sentit que té l’existència del personatge a Mataró.
En els 39 anys que fa que existeix en Pellofa a la ciutat, la seva trajectòria no ha estat precisament planera. Diverses han estat les polèmiques al voltant dels discursos i les indumentàries del Rei dels Poca-Soltes, els quals se centren a cada edició en una qüestió diferent d’actualitat: des dels polítics, passant per temes eròtics o socials. Aquestes polèmiques, sumades als canvis en els comitès organitzadors del carnestoltes a la ciutat, han fet que el camí d’aquest personatge hagi estat molt agitat.
De ninot a personatge de carn i ossos
Va néixer l’any 1979, poc després de la fi de la Dictadura, de la mà del Nou Gremi de la Carnestoltada, un grup de gent del món de l’espectacle sortida del Foment. Amb l’ajuda de l’Ajuntament, van crear un ninot que simbolitzava el Carnestoltes i van impulsar els diversos actes que tenien lloc a la plaça de la Peixateria: el Dijous Llarder, el Divendres Sant, el Dimecres de Cendra, etc.
L’any següent el ninot va passar a cobrar vida gràcies a un actor que l’interpretava. Pere Vázquez, mataroní que ha participat activament en diverses edicions d’en Pellofa com a director artístic i intèrpret del personatge, relata que els Pellofes en aquella època “eren molt impactants i crítics perquè estaven poc lligats a les Institucions Públiques i perquè veníem d’una època de molta repressió”.
L’agitada trajectòria del personatge
Va ser l’any 1986, amb en Pellofa VIII conegut com a ‘Mas el Masturbador’, que el personatge va generar tanta polèmica que “es va arribar a prohibir”, explica Vázquez. Arran d’això, l’Ajuntament va deixar de col·laborar-hi i el Nou Gremi de la Carnestoltada va desaparèixer. Fins al 1992 Mataró va perdre el seu Rei dels Poca-Soltes particular i només es va mantenir la rua i l’enterrament de la Sardina com a actes de Carnestoltes.
“Veient que era ridícul que no existís”, considera Vázquez, el Patronat de Cultura de l’Ajuntament va reprendre la figura ocupant-se de buscar mataronins que organitzessin i encarnessin la figura. Per aquest motiu, l’aspecte reivindicatiu, crític i agosarat d’en Pellofa va perdre força i eren més discrets. Poc després va optar per encarregar encarnar al Rei del Carnestoltes a l’Entitat que guanyés la rua.
"La figura ha passat per diferents mans sense tenir un rumb definit "
Un dels moments més polèmics va tenir lloc el 2001 perquè “hi havia elements sexuals força realistes damunt la carrossa”, comenta. L’any següent, el 2002, l’organització a càrrec de l’Hermandad Andaluza per haver estat guanyadors de la rua va generar tanta controvèrsia que hi va haver un nou gir sobtat. Aquell Pellofa, amb un discurs amb trets xenòfobs i racistes va provocar la creació del Comitè de Crisi de Carnestoltes (CCC), nous encarregats de la seva direcció.
El CCC recuperava el Pellofa originari, un personatge sortit del poble i molt crític. Aquesta tercera etapa del Rei dels Poca-Soltes, entre el 2003 i el 2008, va crear la primera dona Pellofa, la Letícia, inspirada en la nova princesa d’Espanya just acabada de casar. A causa de la manca d’ajuts per part de l’Ajuntament, el CCC va dissoldre’s i el Patronat de Cultura es va veure obligat a reprendre el seu paper en l’organització del Carnestoltes. Actualment opta per assignar un director artístic que organitza la festivitat. Arribats a aquest punt, és interessant plantejar quina és la tasca del Pellofa a la ciutat i si aquest és un personatge que cal mantenir.
Quin sentit té la figura d’en Pellofa?
Coneguda la controvertida trajectòria del personatge i els canvis d’organitzadors i impulsors que ha tingut, ens preguntem si té sentit que continuï existint un personatge nascut per criticar la repressió política i social dels anys posteriors al franquisme. Com és de suposar, segons els membres de la guàrdia personal del Rei del Carnestoltes, cal evitar que en Pellofa desaparegui perquè “porta gresca i xerinola per a tots els mataronins i mataronines i els convida a passar uns dies sense rutines ni monotonia”. A més, destaquen que cal evitar que “cap personatge polític o de missa el faci desaparèixer abans d’hora”.
Pere Vázquez considera que cal que el poble reaccioni i s’impliqui i afegeix que, potser, si en Pellofa desaparegués, els ciutadans s’adonarien del paper fonamental que desenvolupa i “s’implicarien en la seva organització i en evitar la seva desaparició”. Opina que cal tenir aquest personatge crític un cop l’any per enriquir el Carnestoltes de la ciutat perquè, si no, seria una festa pobra referent als actes i celebracions.
Segons Vázquez, en Pellofa és un element de la ciutat que cada vegada està agafant més potència de nou. “Els mataronins li van perdre la confiança però ara s’ha recuperat i té més públic en les seves aparicions”, explica Vázquez. Afegeix que “ara és una figura més política” que abans, per la situació política, social i econòmica del moment. Així doncs, queda palès que el Rei dels Poca-Soltes és un personatge estimat i un símbol propi de la cultura de la ciutat que aporta des de fa quasi quaranta anys elements que cap altra tradició brinda en l'actualitat. També, però, és un personatge amb una trajectòria irregular i que ha anat passant per diverses mans sense tenir un rumb definit a Mataró.
Tot a punt per en Pellofa XXXIX
El rei dels poca-soltes ja ho té tot a punt per aparèixer amb ganes de tornar a trastornar la vida dels mataronins. Tot i no voler avançar informació sobre els seus plans per aquest Carnestoltes ni sobre la seva vestimenta i la de la comitiva, declara que aquest any “serà dels millors Carnestoltes!”. A més, afegeix una pista perquè anem fent boca: “aquest any ens en riurem una mica de nosaltres mateixos!” confessa i, amb aquesta informació, convoca a tots els mataronins i mataronines a assistir al pregó del divendres 24 de febrer per donar inici al Carnestoltes 2017!
