Amb la Pasqua celebrada i la mona païda, Mataró pot fer balanç del que ha estat una Setmana Santa massiva, en la línia de les darreres edicions. Els dos vespres de més intensitat, els de Dijous i Divendres Sant es van saldar amb una nodrida presència d'espectadors als actes pel que la tònica dominant va tornar a ser la dels carrers principals per on passaven les processons plens a vessar. Un temps de primavera tardana, quasi de juny, hi va ajudar.
En els dos casos, a més, va ser notori l'increment de mesures de seguretat amb un desplegament important dels Mossos d'Esquadra a la Processó General, amb més dotacions que mai abans. La gran cita que culmina la Setmana Santa local, amb la presència de totes les germandats i confraries al carrer, va ser retransmesa en directe a més des de m1tv a tot Catalunya a través de La Xarxa de televisions locals i el seu canal de Movistar, un fet que ha d'ajudar encara més a la projecció de la celebració mataronina.
Múscul
No hi ha cap altra ciutat catalana que sumi la quantitat de processons i actes com la de la capital del Maresme i això fa que, a pes, es pugui parlar de la celebració amb més confrares de Catalunya. És cert que hi ha llocs com Verges o Tarragona on les processons tenen més història i rituals més singulars, però el gran mèrit que pot posar Mataró sobre la taula en qüestió de Setmana Santa és el múscul, el tremp de les seves entitats. I també les ganes que hi ha cada any per arrodonir una mica més el conjunt. Cada confraria vetlla per la seva processó però hi ha una sala de màquines comuna, en forma de Comissió. I logística municipal, també. Això es va notar per exemple en el punt de partida de la Processó General, a Santa Maria. El ritual s'ha anat arrodonint, amb tots els misteris menys el Nazareno i l'Esperanza sortint de dins de la Basílica i el cerimonial del Capità Manaia picant a la porta perquè en surti, obrint corrua, el seu propi exèrcit de soldats de pau.
Els detalls
La de Divendres Sant va ser, aquest any, l'ocasió única de veure la Verònica, que no va sortir per Cerdanyola el Dijous Sant. La "noche morada", doncs, va ser per al fill i la mare de la mateixa confraria i va respondre amb reminiscència sevillana al que s'espera d'ella. Tots els detalls de la sortida de Maria Auxiliadora, d'on el Nazareno surt amb els costaleros de genolls per l'alçada de la portalada i la trobada amb l'Esperanza va estar revestit de gran emotivitat. Que les processons a poc a poc van a més, també es va veure el mateix Divendres amb el triple cerimonial abans de la Processó General. Nazareno i Esperanza des de les Caputxines, els Armats recollint el Sant Crist i la Coronació d'Espines, per segon any duta en costals, des de Sant Pau. La mà de la Comissió es va veure en una Plaça de Santa Maria endreçada perquè es complissin els horaris de sortida. El "timing" va funcionar. Els detalls es cuiden.
La Riera, el Carrer d'Argentona i la Plaça de Santa Anna, amb el lluïment final, van concentrar les majors aglomeracions de públic. I encara l'endemà, el Sepulcre i la Soledat van processonar per darrer cop per Cirera i Molins. Diumenge el tremp passava de confrares a pastissers, senyal que la Setmana Santa era finita, que a la Vella Quaresma li queia l'última pota i que el calendari indefectiblement avança.
