Deia aquella rumba enganxosa que es va popularitzar fa alguns estius que "Mataró sempre somriu" però aquest any, per Sant Jordi, la ganyota de la rialla de la ciutat es va fer més evident que mai. L'any que ve ja tornarà el torn d'una diada laborable que alguns voldrien festiva però el cert és que la coincidència en diumenge va propiciar un Sant Jordi massiu, amb un clima perfecte amb el sol d'abril que encara no fa suar i un horari replè de cites sense estressos. Tot molt càndid i ben lligat. A primera hora en alguna parada es deia, amb pressa pròpia de qui a la pubertat vol vendre-ho tot abans del migdia, que la gent feia el ronso i n'havia sortit menys. La sentència quedava ofegada aviat i a partir de les deu de la nit el formiguer al llarg de la Riera i la Plaça de Santa Anna era impressionant. Gent i més gent. El barem per saber si hi ha molta gent o no sempre és el mateix: el que es tarda en caminar entre davant l'Ajuntament i la Rambla. I a quarts d'onze ja costava.
Sant Jordi en diumenge, Sant Jordi sense presses. El Pati del Cafè Nou citava dibuixants i criatures en aquest ritual preciosista del Llibre Gegant de Contes. Hi feien cap, fent certa volta, tant el Dragalió com el Drac, el jerarca del 23 d'abril a casa nostra. També al migdia els Capgrossos feien castells davant l'Ajuntament i hi estrenaven el primer 3 de 8 del curs. Tres quarts d'hora i actuació a la saca. Bon moment per acostar-se a Santa Anna on sí que sua algun llibreter. Les vendes van a ritme vertiginós i fins i tot alguna parada que ha estat cauta de previsions podrà dinar a casa. Tot venut. Roses amunt i avall i, potser sí, la cesura del migdia més pronunciada. Però aviat ja és la tarda i els gegants surten de sota les pedres. El carrer ja no es buidarà.
Gegants i Fogonada
A la tarda les parades de roses ja són poques. La majoria han esgotat existències i, a més, expliquen que aquest any el consum s'ha concentrat al matí, ja que la gent no treballa. Mentre a la Plaça de Santa Anna els llibres i els professionals de la flor segueixen sumant i sumant per tot el centre s'escampa l'overbooking previst de gegants, que acaba per col·lapsar segons quin carrer. Un col·lapse festiu. Els símils de Festa Major es fan evidents. I l'acte s'allarga una mica. Les famílies amb fills més petits deserten abans que s'acabi. I això en alguns casos vol dir abans de la dormida d'en Robafaves i família. Potser també, sent diumenge, als menuts sí que se'ls està fent llarga la cosa.
Al país del futbol, futbol i futbol diuen que a la Fogonada s'hi nota menys gent. El Drac, el boc i la història fan via a partir de les deu de la nit. És el preu que sigui fosc però alguns pares es queixen que és massa tard pels menuts. El segon voltafoc, a la plaça de Santa Maria, succeeix en paral·lel a la victòria futbolística. I això hi ha qui encara el fa somriure més. La diada entra a la darrera de les seves 24 hores amb la lluita entre cavaller i boc, la victòria dels de sempre, l'encanteri que es desfà i el Drac que recupera la bonhomia. L'últim escampall de guspires dels patums que Diablesses, foguers i Drac escampen és sempre l'estampa definitiva d'un Sant Jordi melós com el mataroní. Els nanos de l'Escola de Música acompanyen la Coixinera, que quan és mitjanit se'n recorden de Pere Tàpies i acaben amb el Bequetero. Més tard de les dotze. Com per no somriure, amb aquest Sant Jordi.