Com prepara la Família Robafaves tot el reguitzell de sortides de Les Santes?
Les preparem com cada any perquè bàsicament durant l’any els gegants ja van sortint i, per tant, ballar pel carrer ja ho anem fent sempre. El que fem al mes de juliol és preparar -un o dos cops a la setmana- els balls propis. Ens trobem a Can Marfà, fem grups i els que sabem una mica més el ball l’ensenyem als qui el volen aprendre o repassar. Entre tots anem polint els balls perquè surti rodó per Les Santes.
Els gegants surten molt puntualment durant l’any, no enyoreu treure’ls més?
Jo personalment el què enyoro són Les Santes. Els gegants de Mataró surten més vegades del què pensem però la festa major és molt especial. El què crec que enyorem és el sentiment dels 5 dies que vas de gegant en gegant. La il·lusió que fa veure que cada vegada que els gegants són al carrer, aquest s’omple de gent que els vol veure ballar i que els segueix. M’omple d’il·lusió i penso que tinc una gran sort de poder portar la Família Robafaves.
Es perdria aquest sentiment si les sortides fossin més habituals?
Jo crec que sí. Si sortíssim cada setmana segurament ens avorriríem. El fet que sigui esporàdic, que sigui molt concret, que estigui molt pautat el què fan aquests gegants al llarg de l’any fa que ho esperis i ho vulguis reviure un any rere l’altre.
Els geganters esteu molt pendents de les figures i de la imatge que aquests transmeten, creus que això es veu reflectit en l’estima dels nens i nenes mataronins envers a la figura d’en Robafaves?
A mi m’agradaria que fos així. M’agradaria que aquest sentiment es transmetés a la gent que envolta al gegant, majoritàriament la canalla amb les seves famílies, no com una cosa de por o de precaució sinó com a estima cap a les figures. Volem que vagin tan bé que volem evitar entre tots que a alguna de les figures li passi alguna cosa. A vegades a mi em fa la sensació que mostrem que no volem que la gent s’acosti a les figures i crec que és al revés. La gent ha de voler acostar-se a tocar la capa, tocar la mà... aquestes coses crec que són importants.
Aquest any abans de Santes heu intentat canviar els vestits dels gegants, és necessari aquest canvi?
Que és necessari segur. Els vestits són del 1999 i es malmeten molt. Són robes que pesen molt i es desfilen una mica. Tant és així que en Robafaves l’any passat ja duia uns petits forats al vestit, uns forats que han anat agreujant-se en les sortides que hem fet. Amb l’Ajuntament s’ha intentat de poder fer els vestits però trobar les robes per a aquestes figures és complicat, en primer lloc perquè no ens la podem jugar fent un nyap de gegant i segona perquè s’ha d’adaptar a un pressupost que l’Ajuntament té per poder fer aquestes coses. Amb tot això s’han trobat les robes i el pressupost pràcticament a finals de maig i la persona que ho hauria de fer no s’atreveix, a un mes i mig de Santes, de desvestir els gegants i fer-los nous. El problema podria passar perquè no arribéssim a temps de sortir per Les Santes.
Creieu que els tindreu però?
El què s’ha acordat és que, un cop acabem aquesta temporada, que segurament serà per Sant Simó, els gegants es desvestiran per poder estrenar els vestits nous, ja sigui de cara a Sant Jordi de l’any vinent o directament a Les Santes.
Aquest any heu reflectit la campanya de conscienciació per un Desvetllament segur en una samarreta taronja, per què?
Aquesta idea de les samarretes ja va sortir l’any passat quan vam començar a pensar que una de les maneres de salvar el Desvetllament Bellugós era fer pedagogia de l’acte. Volíem fer alguna cosa que fes veure a tota la gent que ve de fora que els mataronins volem guardar aquest acte, el volem fer nostre i no volem que se’ns faci malbé. Volíem una samarreta de color llampant perquè simplement indiqués que està passant alguna cosa i que tots som conscients que volem conservar l’acte. La idea que teníem com a colla era que aquesta samarreta estigués assumida per l’Ajuntament i que o de manera gratuïta o a un euro es vengués una samarreta que fes palès que molts ciutadans volem salvar el Desvetllament i veure’l com l’hem vist sempre. L’Ajuntament ens hi va posar pegues i al final ens van dir que no ho feien. Com a colla però, l’hem tirat endavant perquè hem considerat que era una cosa prou vistosa i important.
Heu tingut molt de suport per part de la gent?
Quan a la gent li hem explicat el sentit de la samarreta tothom ho ha entès. Només amb el boca-orella i el fet que pràcticament les hem fet a preu de cost, hem arribat a les 1.000 samarretes ràpidament. A banda que també som a la Fireta de Santes amb una parada per oferir-la a tothom qui la vulgui.
És perillós el Desvetllament per a les figures o els geganters?
Jo, si hagués de patir per algú, patiria per la banda, que es dediquen a això i amb un cop poden tenir danys als instruments. Nosaltres no patim gens. En 30 anys sí que he vist situacions d’angoixa però normalment la gent que envolta els gegants és gent que sap molt on és i què ha de fer.
Tampoc es pateix al No n’hi ha prou?
Al No n’hi ha prou es pateix més. Més que res que la gent està molt més a prop de les figures i fins i tot, a vegades, els gegants queden en segona fila. El problema és si es donen cops que, a causa de l’hora que és i el cansament, el geganter ha d’estar molt més alerta i saber reaccionar. Si haig de patir per un acte, pateixo molt més en aquest que no pas en el Desvetllament.
