Sigui amb previsió de pluja, o no, els mataronins i mataronines contaven les hores prèvies a la nit més esperada de l'any. Una nit que començava amb la Crida de festa major per part de l'alcalde, Joan Mora, des del balcó de l'Ajuntament. La última Crida -i consegüent discurs- com a alcalde i en la que entre moltes altres coses va reclamar la sobiranitat i dret a decidir del poble català. // Entre la Crida i el Desvetllament Bellugós el cel va amenaçar tempesta i les mirades dels mataronins reclamaven a crits que els núvols passéssin ràpid. I així va ser: prop de les onze de la nit les estrelles es van començar a veure i l'eufòria més distesa començava a augmentar. La gran ovació a la figura d'en Robafaves ja s'ha convertit en tot un clàssic fins al punt en què abans de sortir la Toneta ja es cridava el seu nom.
La Família Robafaves al complet va baixar en el temps previst acompanyats de l'Agrupació Musical del Maresme. La baixada però, aparentment més multitudinària que anys endarrera pel fet que queia en divendres, va ser més complicada pels assitents que volíen seguir els gegants ben de prop. En Maneló, per exemple, va rebre més d'una empenta i, tot i la pedagogia de l'acte que s'ha fet en els últims anys per part dels geganters i l'Ajuntament, es van tornar a veure ampolles de vidre, cotxets i gent intentant pujar la Riera enlloc de baixar-la. El vi i galetes de la Convidada un cop arribats a la Plaça de Santa Anna i la música per part de La Canya Borda van permetre agafar forces per tornar a contar, ballar i saltar fins a 15
Escapada amb incident
Amb l'entrada d'en Robafaves a l'Ajuntament les llums es van apagar per donar el tret de sortida a l'Escapada a Negra Nit. La Momerota, el Drac i les Diablesses acompanyats dels seus convidats, van sortir a cremar el centre de Mataró en una cita imprescindible pels amants del foc. Un petit ensurt va fer actuar els ADF a la Plaça dels Bous quan amb el pas del Drac es va encendre una tanca d'una finca propera. No s'en coneixen però, danys greus.
I després del foc, l'aigua. La Ruixada al Parc Central va remullar a les milers de persones que, com cada any, esperen aquest moment. Sense la veu de l'Espartac Peran al micròfon, però com si hi fos, es van alçar les samarretes, van començar a girar i l'eufòria desmesurada, i alguns que ja havíen preparat la nit amb l'alcohol, van passar les hores d'una Ruixada que segur que es recordarà com a una de les més fredes. L'aigua queia insaciablement sobre els caps de les persones que s'estrenyien al seu pas tot intentar no perdre els ritmes de les cançons. La baixada de les temperatures i, tot i que no feia un fred desmesurat, alguns feien mans i mànigues per no posar-se de pell de gallina i aguantar fins s la sortida del sol.
L'altra cara de la Nit Boja era al Passeig del Callao amb el Tour dels 40 Principales. Milers de persones també van assistir-hi consolidant aquesta alternativa. L'Ernest Codina, l'Adrià Ortega i en Roger Carandell van ser els encarregats de posar els èxits nacionals i internacionals musicals del moment. Una alternativa en què tampoc hi van faltar sorpreses ni música en directe.