Quina nit, la del 27 de juliol! Si cada any el colofó de la jornada central de Les Santes presenta ingredients màgics, aquest 2018 es va cloure amb tres elements de tota excepció. Altra cosa és la capgrossada de manual que suposa que el dia en què desenes de milers de persones es concentren a la platja, essent divendres, l'Ajuntament decapiti la programació a tres quarts d'una. Però el que havia passat abans revestia màgia pels quatre costats. Començant per l'esperada eclipsi de lluna, que captivava els milers de persones que anaven buscant lloc a la sorra i pel Passeig Marítim tot fent temps per l'hora esperada. Una eclipsi total, que amagava el satèl·lit terrestre sota un tel vermellós, difuminant per complet la seva presència just ara que està prop del ple. Genial que això passés el dia de més gernació vora el mar.
Degustat l'eclipsi, era el torn pels focs. Tot i que es complia la tradició d'un vent bufant cap a Sant Simó, aquest cop la brisa dibuixava una diagonal benèvola amb l'espectacle. I la Pirotecnia Tomás feia altre cop meravelles. Si es diu que les patrones fan que cada any la Missa soni bé, potser haurem de començar a pensar en connexions divines a càrrec dels pirotècnics de Benicarló. El castell de focs va ser sensacional. Amb combinacions enginyoses, molt ritme i un remat final atronador. Vint minuts intensos, molt intensos, que van fer esclatar la platja en una ovació, mai millor dit, de traca. Que algú vagi reservant algun carrer per dedicar-lo a aquesta empresa. O com a mínim que tothom tingui clar que a l'olimp dels referents foranis que han fet gran la festa, la Tomás mereix menció d'honor!
L'ocasió de Rosario
Encès el Glòria a Les Santes i espetegats els darrers petards, tota l'atenció requeia a l'escenari del Varador on Rosario Flores emocionava a milers i milers de persones. El concert, canònic dins tot l'esperat, va ser el d'una fel·lina dels escenaris que sap tocar tots els botons perquè la gent que la coneix des de fa dècades s'encengués. Segurament feia anys que aquest públic no podia fer Festa Major per Santes i les mirades emocionades cap a l'escenari on l'artista es buidava eren comunes. Llàstima que l'organització es pensés que això és un festival i no una Festa Major i no deixés al fotògraf del Tot treballar on pertocava. Deliris de grandesa.
Per delirant, però, l'escena a tres quarts d'una. Després de la màgica 'No dudaría' del seu germà Antonio, la Rosario tanca barraca. El concert ha deparat un tram final trufat d'èxits i la gent està encantada. Però de cop i volta, res. Silenci. Abans de la una del 27 de juliol. Desenes de milers de persones es queden sense programació, el dia festiu, neuràlgic, divendres. Aquell quan antigament podien escollir vianda segons un menú diferent que anomenàvem Sarau. Despropòsit greu, encara més quan és conegut que la programació inicial de la Festa Major es va retallar en escenaris i grups de música en directe per poder encabir Rosario Flores. Feta la despesa, ben fet, convindria la dispensa. I el tenir clar que la nit més important de l'any no es pot limitar a un sol gust i, encara menys, a menys d'hora i mitja de música.
