Ara fa una any el grup barceloní Mishima presentava el seu Amor feliç (2012) al Teatre Monumental de Mataró i aquest divendres 10 de maig, retornaven a la capital del Maresme però a un altre emplaçament. En aquesta ocasió visitaven la Sala Clap, fet que prometia un concert més elèctric i agressiu que l’esmentat anteriorment.
Amb la sala gran del Clap gairebé plena s’iniciava, com ja és habitual, el recital amb uns vint minuts de retard. La banda indie liderada per David Carabén sortia a l’escenari entre crits d’ovació del públic, i començaven a sonar els primers acords, oferint primer un repertori d’antigues cançons com El temple de l’àlbum Set tota la vida (2007) o Tornaràs a tremolar d’Ordre i aventura (2010) entre d’altres. Però era hora d’entomar l’últim llarga durada de la formació i ho feien amb la melodia d’Els vespres verds seguint amb La vella ferida i Els crits, encara que Mishima també va regalar consolidats himnes com L’olor de la nit, Qui n’ha begut, Miquel a l’accés 14 o L’última ressaca els quals el públic va corejar intensament.
Mishima s’acomiadava del públic mataroní però aquest no en tenia prou així que la formació va haver de fer dos bisos tancant la nit amb El camí més llarg, melodia que òbviament el públic també va acompanyar.
Un cop més, Mishima es reafirma com a una de les bandes més consolidades i exitoses del panorama musical català gràcies a aquests directes impetuosos com també pel fet que cada àlbum que treuen aconsegueixen captivar cada vegada més al públic i ampliar la seva legió de fans. A més, van anunciar la fantàstica notícia que l’any següent publicaran nou àlbum, el qual esperarem amb impaciència però que de ben segur ens tornarà a seduir.
