Els Sopa de Cabra es retroben amb el Parc Central 24 anys després del seu concert, que van fer conjuntament amb Sau. El 24 de juliol tornaran, amb les piles carregades després d’estar separats més de 10 anys i els esperarà el mateix públic de sempre i uns nous fans que, amb el grup ja dissolt, han crescut amb bandes sonores com El Far del Sud o Camins. Tornen als escenaris perquè en tenen ganes; se senten forts i volen oferir no només un concert amb l’essència de Sopa de Cabra, sinó un espectacle sensorial de primera.
La primera pregunta és obligada. Què us ha fet tornar?
Amb els concerts del 2011, era una de les possibilitats que es va obrir. De la mateixa manera que en el 2000, el projecte estava en un moment d’excel·lència, però alhora d’esgotament, ara tenim moltes ganes de reprendre aquell projecte. És una qüestió de tenir-ne ganes.
Fer camins separats us ha permès tornar a estar junts ara?
Segur. I tenir prou embranzida, prou força, prou entusiasme i prou convicció per assumir reptes com el que ens ocupa en aquest cas. Treure un nou disc és el repte més gran que haurem assumit des del 2001. Noves cançons que hauran de conviure amb un repertori que ja és de tothom i això engresca molt. Necessitàvem veure’ns forts per dir, som-hi, tornem-hi!
Des del 2001 que no trèieu un disc d’estudi. Què sentiu en tornar ?
Quan comences a treballar, estàs tan ocupat que ja no hi penses... No és diferent amb Sopa de Cabra o amb qualsevol altre grup. És un procés a vegades difícil i altres vegades euforitzant. Frustrant, plaent... Hem dipositat molta il·lusió en aquest projecte en concret, o sigui que respecte sempre en tens i sempre espanta, però ara hi ha un punt més d’il·lusió. Tinc una sensació positiva. Miro enrere i noto coses positives que reconec en el projecte que estem engegant. Penso que tenim una certa perspectiva. No serem indulgents amb el que no ens agrada.
Hi reconeixerem, per això, l’essència de Sopa de Cabra?
Això és inevitable.
Què n’hem d’esperar d’aquest nou disc?
És una pregunta que ens fem. Estem en una etapa molt primerenca. Encara no sé cap a on aniran les coses. Sens dubte seguim sent nosaltres, un reflex del que som i del que hem viscut. Potser té una pinzellada més de folk que abans no incloíem. En el fons, és la tradició, avancem sense obviar les arrels. De totes maneres, també penso que si haguéssim fet un disc després del ‘Plou i fa sol’ no hauria estat aquest, però ja forma part d’una certa evolució. Tenien una càrrega molt forta a nivell melòdic que ara també reconec. Des de dins, a vegades, ens pensem que estem fent grans canvis i que hem anat més enllà, i després des de fora es veurà un disc de Sopa de Cabra. La sensació d’haver evolucionat ens queda més a nosaltres que no pas als discos, al resultat.
Fareu una parada per fer tres concerts. Per què només tres?
Ho volíem concentrar en 15 dies. Al final són tres setmanes, però poc temps.
Per posar el caramel a la boca als fans?
Sí, però per nosaltres també. Molts dels discos els enregistràvem a la tardor o a l’hivern, després d’acabar les gires. Això ho vam trencar amb el disc ‘El 9’, que el vam gravar a l’estiu mentre fèiem concerts i la sensació ens va agradar molt. Tens menys possibilitats d’obsessionar-te, d’entrar en un punt mort a l’estudi i aïllar-te setmanes i setmanes sense arribar enlloc. De sobte, entra aire. Surts a fer un concert i tornes a l’estudi com nou. I a sobre tenim l’oportunitat de palpar el tacte amb la gent i fins i tot d’ensenyar algunes cançons per tenir retorn.
Per què heu triat Mataró? Des del 1991 que no visitàveu la capital del Maresme.
No volíem fer les capitals de província i mirant el calendari, vam trobar indrets on entre festivals i festes majors s’obria la possibilitat de fer-hi concerts d’aquestes característiques. Per calendari va sortir Mataró. Ja havíem estat aquí el 1991 i tenim ganes de tornar a un espai ideal pel que volem fer. I és que volem fer comarques. El 2011 vam anar a Tarragona, Girona, Barcelona... és una altra manera d’afrontar-ho, fer com ho fèiem al principi, quan tocar a Barcelona se’ns feia molt rar. No era el nostre mitjà habitual. Anem a fer el que fèiem, tornar als orígens.
Heu reiterat que el més important de Sopa de Cabra són les seves cançons perquè el públic se les ha fet seves. Coincideix la vostra tria de les més representatives amb la del públic?
Crec que ens podem posar força d’acord amb el públic, però amb una trajectòria llarga i amb tants discos es fa difícil que coincidim amb el repertori que faria cadascú. En un 90 per cent coincidim. Hi ha cançons que agraden molt perquè són molt rodones, per tant son més fàcils de tocar, ens sentim més a gust tocant-les... Hi ha cançons que, si s’han perdut pel camí, no és casualitat.
Però sentirem ‘El Far del Sud’, ‘El boig de la ciutat’ i ‘Camins’.
Sense cap mena de dubte. Busquem fer un concert on la gent pugui participar molt activament. Les cançons són tant seves com nostres i sentiran tot el repertori que tenen interioritzat. Potser d’una altra forma, perquè estem treballant com mai en una posada en escena ambiciosa i treballada, per oferir un bon espectacle i que a la gent li quedi un record per sempre. Volem donar una mica més que el que habitualment es dóna a una gira a Catalunya. Aportar alguna cosa en vídeo, potenciar la part visual de l’espectacle i reforçar aquest punt pel que un concert és una experiència sensorial.
La darrera pregunta també és obligada. Per quant temps sentirem el ‘Bona nit, malparits’?
Ara enregistrarem el disc i farem aquests tres concerts i evidentment després que el disc surti a principis de novembre, l’any vinent l’estarem presentant en gira. Més enllà, ja no ho hem parlat. El futur sempre ens l’hem plantejat a un any vista, el més immediat, perquè el temps passa molt de pressa. Tenir ganes és importantíssim per poder donar el que el públic mereix. Necessitem un motor i ara el tenim.
