Dissabte passat hi havia novetat musical a Mataró. Començava a caminar una nova criatura en forma de cicle d'electrònica i ho feia a les dotze del migdia, a l'hora del vermut. Diuen que els migdies són les noves matinades i permet combinar des del que va amb ulleres de sol encara que no faci sol –que sovint són ulleres d'amagar els ulls més que de protegir-los– amb famílies amb descendència i algun 'free lance' d'això de l'oci musical. Per fer-ho més mataroní al cel hi havia els primers núvols d'aparença negrosa en força caps de setmana i tot el muntatge es va fer dins del Bar Capgrossos i no als Jardins de l'Escorxador, com estava previst. Llàstima perquè de ploure, poc. Va plovisquejar durant cinc minuts comptats. I finalment més enllà de les dues fins i tot el vermut va seguir just a fora.
Rere l'engranatge de l'Artclic hi ha, si se'n pot dir així, una mena de societat de gustos –més que d'interessos– compartits. Tot de gent amb tirada per un món que va congregar més de setanta persones, que d'entrada és força més que la mitjana d'assistents als esdeveniments sonors locals. Tant en l'organització com entre el públic, gent sense massa cosa en comú més enllà de les ganes que funcioni un artefacte que comença de forma humil però decidida. Pilotes de plàstic perquè jugui la canalla per terra –el Sónar Kids local?– i xerrera. Cerveses, vermut, crispetes i olives. Els de l'organització amb l'acreditació penjada i contents de la resposta. Tothom bé. Tots plegats encantats d'haver-se conegut.
Toni Tobscure era el reclam, amb una sessió agradable ideal pel format vermut. Maresmenc que ja ha fet carrera, el seu exemple serveix de trenca-glaç per a la majoria de neòfits en el gènere, que també n'hi havia dissabte a la sessió inaugural de la cosa. D'entrada l'Artclic va començar amb una mena de reunió improvisada de gent amb ganes que el cicle funcioni. Mataró comença amb l'endoll ben posat.
