Des de quan es pot parlar de la gang catalana? Com va començar tot això?
A finals del 2011 vam començar a moure fils i a escriure, gravar i publicar la primera cançó. És doncs, a partir del 2012 quan es va formant el grup. La idea principal era passar-nos-ho bé fent el tipus de música que ens agradava, al nostre aire, sense cap tipus d’escrúpol ni pietat. S’ha de dir que... vam començar “de risas”... i “de risas” ho anem fent.
Cac blac compta amb més d'un milió de reproduccions
Heu crescut en popularitat sense grans segells al darrere. Quin és el secret?
El nostre secret, és un secret, però... sobretot és seguir fent el que ens agrada i també la sort d’haver sigut pioners en aquest gènere.
D'on traieu aquestes paraules, aquest argot?
L’argot neix del dia a dia i d’una comunicació que l’objectiu és “fer-nos les risas” a través de la ironia i el sarcasme, fent d’això un codi, per tant, el nostre propi codi, que només pot entendre la gent de la pròpia GANG i els amics més propers que estan diàriament amb nosaltres, des del minut u.
A què es deu aquesta manera fonètica d'escriure, sense rigor ortogràfic?
La manca de rigor ortogràfic és una mena de necessitat que tenim, pel simple fet de crear un tipus de comunicació graciosa i senzilla, de forma gratuïta, intercanviant paraules, repetint-les dues vegades, inclús afegint o traient lletres de les paraules, es resum bastant tot en codis, els nostres codis.
Funcioneu com a grup. Com és el procés de creació de les cançons en aquest entorn?
Per norma general hi ha una instrumental sobre la qual escrivim, i també acostumem a escollir una temàtica, de vegades més general i d’altres més analítica. També és tradició acompanyar la composició dels temes amb tot tipus d’estupefaents.
Què diríeu a la gent que critica aquest so, que diu que és fàcil, que no és música?
Gràcies a nostre senyor hi ha molta oferta musical, i tothom és lliure d’opinar. De haters sempre n’hi haurà i més en aquest món del trap, tots són tramposos. I que nosaltres som visionaris, ja fa temps que veiem més enllà, i sobretot, a poc a poc i bona lletra, que és gran part de la filosofia, tot per la família.
