Amb motiu de la XXIII Trobada de Grups de Teatre Amateur de Catalunya que aquest cap de setmana s'ha fet al Monumental i a la Sala Cabanyes i també com un acte més de la commemoració del centenari del naixement de Salvador Espriu, diumenge al matí Carles Maicas ha dirigit l'escenificació itinerant per diversos indrets del centre de la ciutat de 'Auca tràgica i mort del Plem', una composició del poeta de Santa Coloma de Farners feta a la manera d'un romanço de cec.
No és el primer cop que en Maicas posa en escena aquesta peça. Mestre de moltes fornades de gent de teatre de Mataró i pioner a treballar les possibilitats dramàtiques del món espriuà, ja ho va fer fa gairebé trenta anys amb alumnes de l'Aula de Teatre de l'Ajuntament i hi va tornar el darrer mes de juny amb nois i noies de cinquè curs de primària de l'escola Montserrat Solà. Ara, en aquesta nova aproximació, Maicas ha quintuplicat el text d'Espriu, perquè l'ha fet representar simultàniament per cinc parelles d'intèrprets en diferents places i carrers. Ha estat una bona manera de donar joc a actors i actrius de grups amateurs de Mataró i de Tordera i, fins i tot, de recuperar dos dels antics alumnes de l'Aula de Teatre de la vegada anterior.
Romanço de sang i fetge
'Auca tràgica i mort del Plem' és un poema en què Espriu, satiritzant un xic els gustos per determinats models mítics que mantenien els escriptors del romanticisme tardà, fa paròdia d'un romanço amb la composició d'una trentena de quartetes de versos heptasíl·labs de ritme intens. Imitant la narració d'una auca, descriu la història de la intrèpida Maria del Roser, que es deixarà posseir pel sanguinari bandoler anomenat el Plem per tal de poder-lo decapitar i alliberar tothom de la seva tirànica crueltat.
Com passa sovint al llarg de la producció literària d'Espriu, en què moltes vegades hi ha assumptes, personatges o situacions que es van reprenent, el tema d'aquesta 'Auca' que forma part del llibre 'Les cançons d'Ariadna', completat el 1981, té el seu primer antecedent en un conte inclòs en el recull 'Aspectes' que havia publicat el 1934. Allà, en una petita narració en prosa composta de tretze fragments, explana més detalladament l'amalgama d'odis i de desigs que conflueixen en la revenja justiciera que du a terme la Maria del Roser. És una venjança amb referències bíbliques –un fet també freqüent en l'obra d'Espriu– perquè és manifest que té paral·lelismes amb l'episodi de l'Antic Testament que relata la mort d'Holofernes a mans de Judit.
'Auca tràgica i mort del Plem' està concebuda per ser recitada, perquè així ho assenyala l'autor, per "l'Altíssim, orb de la parròquia de Sinera, acompanyat de la Neua, honesta i magra, barjaula de professió". Són dos personatges característics del món mític amb què Espriu recrea l'Arenys dels seus records. Un i l'altra són igualment presents a 'Primera història d'Esther', acabada d'escriure el 1948, que ell anomena "una improvisació per a titelles" i que constitueix la seva primera obra pensada expressament per al teatre.
