La santíssima voràgine festiva que cada juliol s'apodera de Mataró i acapara bona part de la dinàmica cultural de la ciutat, de vegades fa que determinades activitats no arribin a tenir tot l'esment que es mereixen. En matèria de teatre això és el que pot haver passat amb les obres 'Overlock' i 'Shakespeare on the Beat'. Una es va representar en vigílies de Les Santes i l'altra a les acaballes. Per la seva qualitat i interès i perquè tenen el valor afegit d'haver estat concebudes i muntades per directors de casa, estaria bé que els espectadors mataronins tinguessin noves oportunitats de gaudir-ne.
Dos antecedents
Parlant de la primera, ‘Overlock’, a mitjans de mes i durant dos caps de setmana consecutius el públic va omplir a vessar les set representacions que se’n van fer a l'antiga fàbrica de Can Marfà, el lloc que ha de ser la seu del futur Museu del Gènere de Punt. L'origen d'aquest muntatge es remunta a l'any 2012, quan el festival FiraTàrrega va encarregar a Josep Rodri l'espectacle 'Ferro colat'. Partint de la noció de "site especific theatre", una tendència contemporània que concep el procés de creació escènica vinculant-lo a un indret concret, el director mataroní va aprofitar les dimensions colossals d'una vella fàbrica de maquinària agrícola de la capital de l'Urgell per compondre amb molt d'èxit un impressionant recorregut dramatúrgic sobre les condicions de vida de la classe obrera a l'època de l'expansió industrial del nostre país.
Al cap d’un any Rodri va rebre un altre encàrrec semblant del festival Terrassa Noves Tendències (TNT). De la comanda aquest cop en va sortir 'Homes i màquines', un espectacle de característiques similars, igualment molt ben acollit, que va materialitzar en el marc d'un antic vapor tèxtil llaner, també de mides imponents.
Aquí, més
Ara, a Mataró, amb l’organització de l’Ajuntament, ell mateix ha donat forma i contingut a ‘Overlock’, una nova proposta que beu de les dues anteriors i que s’hi suma i les completa per constituir una mena de trilogia. Valent-se molt bé de la concisió formal i de les possibilitats que ofereixen les dues naus recuperades de la gran fàbrica del carrer de les Rates i de la rotunditat del passatge, els ponts i la xemeneia de l’espai intermedi, Josep Rodri ha arrodonit encara més allò que ja havia plasmat en les produccions precedents. Els fonaments metodològics han estat idèntics: ampla base participativa i treball multidisciplinari. Així ha involucrat una quarantena llarga d'actors, ballarines i músics en un exercici que juga novament amb projeccions, coreografies, efectes sonors i interpretacions corals i musicals, a més de recitats i moviments fets en solo o grupalment. En aquesta línia, la contribució del Cor Ciutat de Mataró esdevé un factor afegit d'atractiu per aquest muntatge. Com la participació en directe d'un grup d'antigues overlocaires amb les seves màquines, que li confereix un dels moments més commovedors. I és que aquest 'Overlock' conté de manera explícita una voluntat d'homenatge a les generacions d'homes i dones que van fer de la indústria tèxtil el motor econòmic de la ciutat de Les Santes.
Per la continuïtat
Aquesta connotació emotiva, però, no hauria de significar el tancament de la via d'experimentació que Josep Rodri ha anat recorrent amb els espectacles de Tàrrega, Terrassa i Mataró, perquè més enllà de la seva estructura miscel·lània evocadora d'un passat en què les fàbriques configuraven el paisatge físic, econòmic i humà de Catalunya, ha aconseguit enginyar fórmules expressives que amb un llenguatge senzill i directe són capaces de superar la dimensió episòdica o el pur impacte estètic i proveir l'espectador d'un cabal de reflexió extraordinàriament interessant. Unes fites valuoses, perquè ni són fàcils ni habituals, i que entronquen amb les millors temptatives de la tradició teatral socialment compromesa.
