Després d’uns quants mesos d’atur en la cartellera de Sala Cabanyes, degut a l’envergadura de les obres de rehabilitació que s’estan fent a totes les dependències del Centre Catòlic, aquest final d’octubre s’ha pogut reobrir el seu espai petit, la Saleta, amb elements estructurals i instal·lacions ja reformats.
Com si fos una metàfora de les innovacions fetes, la històrica Saleta s’ha estrenat amb una peça contemporània d’un autor fins ara inèdit al repertori de la casa: ‘Oleanna’ de David Mamet. L’ha dirigida en Josep Maria Rabassa amb la interpretació d’Anna Capdaigua i Genís Mayola. Una proposta encertada.
Èxit internacional
Nascut a Chicago l’any 1947, David Mamet és dramaturg, director, assagista, novel·lista i poeta. Nombrosos premis l’avalen com a un gran creador d’històries i un escriptor acreditat. Les seves obres, en les quals s’ha assenyalat la influència d’autors del realisme americà com Arthur Miller o Eugene O’Neill i també de l’avantguarda teatral europea com Samuel Beckett o Harold Pinter, ofereixen una visió crítica de la societat imperant als Estats Units. Amb un ús molt hàbil del llenguatge, estableix temes, situacions i personatges fent que sovint la ficció teatral interpel·li l’espectador perquè construeixi les seves pròpies conclusions.
Mamet va estrenar ‘Oleanna’ l’any 1992. Fou un gran èxit internacional, que va estar acompanyat amb força polèmiques per la manera com hi aborda un episodi de confrontació entre generacions i sexes. Dos anys més tard, ell mateix en va fer i dirigir l’adaptació cinematogràfica. John, un professor universitari, rep en el seu despatx una jove alumna, la Carol, que hi acut preocupada per una mala nota i per les seves dificultats de comprensió a classe. En aquesta i posteriors trobades, enmig de controvèrsies i retrets mutus, el cas anirà evolucionant i el desconcert inicial d’ella es tornarà rebel·lia, primer, i finalment revenja. El posat condescendent i iconoclasta de John, percebut per Carol com una impostura paternalista, originarà una denúncia que posarà en qüestió la idoneïtat d’ell com a docent i acabarà amb la seva incriminació per assetjament sexual, la pèrdua del lloc de treball i la imputació penal. En el rerefons d’aquesta obra David Mamet blasma l’ús retorçat de la comunicació i de les relacions interpersonals com a mecanismes de procuració de poder. Hi reprotxa també els tics autoritaris, les disfuncions socials i la meritocràcia o el puritanisme de conveniència presents al sistema universitari que li és conegut.
Proposta convincent
El mateix Mamet, en un dels seus textos teòrics sobre la interpretació teatral, defensa que els actors han de ser circumspectes per comunicar d’una manera natural l’obra al públic. Aquesta sembla ser l’opció que ha triat Josep Maria Rabassa per dirigir ‘Oleanna’, una peça que coneix bé i que s’estima. Així ha aconseguit d’Anna Capdaigua i de Genís Mayola un treball molt meritori en contenció i intensitat, capaç de donar curs a les discussions, girs i rèpliques picades del conflicte entre els dos personatges. Són convincents i serveixen tota la maquinació verbal que conté la faula de Mamet sense maniqueismes, amb el suspens necessari, de manera que la sentència final, si n’hi ha d’haver, només la faci l’espectador.
