“Jo neixo sent actriu gairebé, a casa de petita feia allò típic de muntar grans obres amb les cosines i la germana”, recorda Agnès Esquerra. A l’escola s’apuntava a totes les activitats de teatre i finalment, amb dotze anys va anar a la Sala Cabanyes on va poder pujar a un escenari de debò. “Vaig fer Els Pastorets, vaig fer Els tres mosqueters, vaig fer de protagonista d’El mag d’Oz i després vaig continuar al grup de teatre de la universitat”, especifica l’actriu.
I potser aquesta és una de les coses més sorprenents de la seva trajectòria. Agnès Esquerra va estudiar enginyeria industrial. “Hi ha gent que els pares els obliguen a fer primer una altra carrera... aquest no va ser el meu cas, a mi m’encantaven les matemàtiques, la física i la mecànica”, assegura Esquerra. Tot i així, quan cursava cinquè d’industrials va tenir l’oportunitat de fer les proves per entrar a l’Institut del Teatre. I va entrar. Així doncs, Agnès Esquerra va esdevenir llicenciada en art dramàtic i també enginyera industrial. Una barreja, si més no, curiosa.
Durant un temps, va poder treballar com enginyera i provar com era aquesta vessant laboral. “Vaig treballar en una mútua, una asseguradora, fent gestió de processos, una feina que m’agradava molt”, confessa l’actriu. Però segons assegura, requereix molta implicació i la seva altra passió l’atreia massa. “No em veig treballant d’enginyera, em vull dedicar al teatre”, confirma.
Pel què fa a l’àmbit teatral, Esquerra treballa amb la companyia que va crear arrel del projecte final a l’Institut del Teatre. “Es diu Buits i Nous, vam fer l’obra Mediocres al Versus un mes i poc i després al Gaudí, i també hem fet una obra que es diu Això és l’Havana”, diu l’enginyera. La idea és seguir treballant i fer-se un lloc en els escenaris.
“Treballar per tirar”
APUNTS
Defineix-te
Propera, amb sentit de l’humor, justa i expressiva.
Un llibre
“El conde de Montecristo”, d’Alexandre Dumas.
Una pel·lícula
“Cabaret”, de Bob Fosse.
Un viatge
Uruguai i Argentina.
Una actriu
Glenn Close.
Un somni
Poder treballar única i exclusivament en el teatre i el món que l’envolta i a poder ser amb la meva companyia, tirar endavant i que en uns anys encara se senti parlar de nosaltres.