“Vaig néixer, pràcticament, damunt dels escenaris”, assegura. I de fet, “els escenaris són mitja vida per a mi”. Estretament vinculat amb Sala Cabanyes, Josep Maria Rabassa és una de les figures que la institució per excel·lència del teatre a Mataró millor coneix. Perquè n’ha seguit els seus passos des de ben petit fins ara que, amb 67 anys, ha viscut el teatre en tots els vessants possibles.
Les xifres de Rabassa són il·lustratives: va fer una trentena d’obres com a actor i actualment ja en porta unes 15 com a director. En la primera etapa, “vaig tenir el plaer de treballar al costat de noms avui tan coneguts com Jordi Bosch o Joan Pera”, recorda. Centrat en el drama, també va fer algunes aparicions en obres de comèdia. Un procés que també ha seguit ara que és director, un vessant que “m’apassiona perquè escullo les obres amb què vull treballar, alhora que puc ser creatiu amb les adaptacions que en faig”.
Aquesta llarga trajectòria s’ha desenvolupat al voltant del teatre amateur. “Sala Cabanyes és el millor i el màxim exponent del teatre amateur a Catalunya”, assegura Rabassa, que considera que aquesta disciplina “és imprescindible perquè representa la pedrera del teatre professional de demà”. Un exemple clar d’això és ‘La Saca’, l’escola de formació de la mateixa Sala Cabanyes, que contribueix directament a “augmentar el rigor en el llenguatge i la interpretació dels actors”. I això, segons Rabassa, fa que “avui, la diferència entre teatre amateur i teatre professional sigui cada vegada menor”.
El teatre, per a Rabassa, és el seu dia a dia, la seva vida. Aquest cap de setmana acaba la sèrie de representacions de la darrera obra que ha adaptat, ‘El sopar dels idiotes’. I segur que no serà l’última. Als seus 67 anys i encara amb força, vol continuar fent i sentint el teatre.
“Amb la que està caient, la gent té ganes d’anar al teatre i riure”
APUNTS
Defineix-te
Inquiet i exigent amb mi mateix
Un llibre
‘Miau’ de Benito Pérez Galdós
Una pel·lícula
‘Roco y sus hermanos’
Un viatge
M’agradaria anar al Japó
Un referent del teatre
Lluís Homar
Un repte
Continuar fent teatre i el que a mi m’agrada