Les Santes són una festa frenètica, que no coneix les hores ni els límits i que fa embogir la ciutat sencera. És llum, és foc, és música i tradició. L’estudi d’Albert Alís, autor del Cartell de Les Santes 2015, traspua una pau i una tranquil·litat difícils de congeniar amb el ritme d’una festa major com la de Les Santes. Però entre les parets d’aquell enorme espai ple de quadres i de pintura s’hi respira l’essència de tot, també la felicitat d’una Festa Major que impregna els carrers amb energia, color i foc.
“Vaig néixer pintant”, assegura Alís, que està convençut que ell no va decidir que volia ser pintor, perquè “la vida ja havia pres la decisió per mi”. La llum és la protagonista de totes les seves obres, la majoria de les quals estan vinculades al record, “amb allò que et queda impregnat a la memòria de les vivències felices”. Captar el color just del cel, dels camps, del mar, per capturar “l’essència d’uns records que hem anat destil·lant per quedar-nos amb el que és bàsic”.
Potser per això el cartell de Les Santes transporta a l’olor de pólvora, a l’espetec dels petards, a la llum del foc. Els tons càlids de l’obra d’Alís porten impreses les passes del correfoc de la Nit Boja. “Les Santes han canviat molt al llarg dels anys”, afirma Alís, però “el foc ha anat guanyant terreny” i això fa pensar en la idea més que vigent que una festa major “és de llum i foc”.
La llum i el foc havien de ser al cartell. “De seguida em va venir al cap la figura del Drac”, explica Alís. Per al pintor, “el Drac és un element molt lligat a la nostra cultura que desplega les ales i et protegeix, alhora que et convida a ser-hi”.
“De seguida em vaig adonar que Les Santes són molt més que el Drac”, reconeix. L’ondulació del grafisme “és el vaivé constant de gent”, l’última S “és el vol de la capa d’en Robafaves” o la T, “la massa de les Diablesses”. Elements puntuals però essencials d’una festa única.
Albert Alís veu Les Santes com “un prisma amb moltes cares, una festa que es viu diferent en funció de cada etapa de la vida”
APUNTS
Defineix-te
Un clàssic no convencional
Un llibre
‘Així parlà Zaratustra’ de Nietzsche
Una pel·lícula
‘Tots els matins del món’ d’A. Corneau
Un viatge
El de la vida
Un pintor
Rembrandt
Un somni
Omplir de vida la meva pintura