A cavall entre Alemanya i Catalunya i amb el cor dividit, Leslie Pericot va arribar a Mataró per engegar un projecte com el de l’Escola Oficial d’Idiomes del Maresme, de la qual n’és la directora. Una iniciativa que ha evolucionat des del 2002 i que va tirar endavant amb il·lusió i respecte, a parts iguals. Però més enllà d’això, posar-se dins les aules i mostrar aquestes dues cultures, mostrar-les i viure-les.
Nascuda a París de mare alemanya i pare català, Pericot va viure arreu del món, cosa que li va permetre descobrir el món eslau, pel que sent “especial devoció”. Un cop a Catalunya, Pericot va estudiar filologia germànica i a partir d’aquí va entrar a les Escoles Oficials d’Idiomes amb 28 anys. “Quan em van oferir la possibilitat d’obrir l’EOI Maresme vaig tirar-m’hi de cap”, per la il·lusió “d’iniciar un projecte des de zero”.
El 2001, després de passar per les escoles de Sabadell, Tarragona o Lleida, entre altres, Pericot va arribar a Mataró per obrir l’EOI Maresme. “Amb l’equip ens hi vam posar de ple”, explica Pericot, que recorda que, com aquell qui diu, “el primer que es va haver de fer va ser escollir si compràvem bolígrafs vermells o blaus perquè no hi havia absolutament res”. Primer al Damià Campeny i després ja a la seu actual, “l’EOI Maresme va començar amb un ambient molt familiar, amb només 200 alumnes”, però l’acceptació i creixement del projecte els permet tenir avui “més de 1.100 alumnes i una escola que funciona sola”.
A banda de la direcció del centre, Pericot també fa classes d’alemany. “La meva mare és de Munic i la família sempre s’ha repartit entre El Masnou i Alemanya”, explica Pericot, que considera que “el fet de ser biculturals i viure molt intensament la cultura alemanya” és el que la va portar a ensenyar alemany. I dins l’aula gaudeix: “He viscut a diversos llocs i, igual que altres professors d’idiomes, m’agrada compartir-ho dins la classe”.
Pericot està segura que “l’escàner que podem fer de l’EOI és molt positiu”
APUNTS
Defineix-te
Romàntica i racional
Un llibre
‘Primavera, estiu, etcètera’ de Marta Rojals
Una pel·lícula
‘La vida de Brian’, de Monty Phyton
Un viatge
Rússia
Un referent
La meva família
Un somni
Publicar el que escric