Realisme. Aquesta és la paraula que millor defineix els dibuixos i pintures d'Elies Seguí. Les arrugues, les expressions facials, el llenguatge no verbal, són eines indispensables per a ell a l'hora de capturar la felicitat, la ràbia, la tristesa... les emocions, en definitiva, que són el que ens defineix i ens fa únics a cada moment.
Arquitecte i dissenyador industrial de professió, Seguí sempre havia compaginat aquesta tasca amb la pintura, una afició que ha conservat fins després de la jubilació i que ha convertit en el seu passatemps preferit.
Un passatemps que l'ha portat a omplir un estudi de dibuixos. Els retrats i els paisatges urbans són recurrents en la seva obra, malgrat que els segons siguin "per deformació professional" com ell mateix remarca. Sigui com sigui, Seguí trasllada al paper la realitat d'una forma versàtil i sincera: "captar l'essència realista és el que més m'agrada perquè és autèntic".
"Les fesomies, l'expressió de ràbia, de felicitat" són els elements que converteixen els retrats en els més especials per al pintor. "Primer faig un estudi fotogràfic que em serveix per inspirar-me en el dibuix que després traspasso a la tela amb aquarel·la, que és la tècnica que més opcions em dóna i que em permet plasmar les persones que ens envolten en el nostre dia a dia".
És el cas, per exemple, dels retrats dels castellers, plens de vida i d'autenticitat. Seguí, des que viu a Mataró, s'ha convertit, com aquell qui diu, en el retratista oficial dels Capgrossos. "Un cop retrates a una persona, crees un vincle amb ella, l'ensenyes d'una forma molt concreta", reconeix Seguí, que afirma que "no és fàcil veure's retratat de forma objectiva", però és una experiència enriquidora.
"Els retrats de ciutadans no són més que el reflex del nostre entorn quotidià"
APUNTS
Defineix-te: Persona gran
Un llibre: Qualsevol de Claudio Magris
Una pel·lícula: 'Morte a Venezia' de Luchino Visconti
Un viatge: Itàlia
Un pintor: Marià Fortuny
Un repte: Caure bé a la gent
