Veu dolça, estil propi i passió, molta passió. Així és Judit Neddermann i així es podria descriure també la seva música. Amb el seu segon disc sota el braç, 'Un segon', la cantautora segueix endavant amb una carrera artística que, de moment, no té límits.
No és estrany que la música sigui un element més de la vida de Neddermann quan relata que "sempre l'he viscuda de molt a prop, sobretot perquè els meus pares en són uns enamorats", remarca. Un aspecte, aquest, que l'ha fet viure la música intensament gairebé sense adonar-se'n.
Tot plegat ha contribuït, d’una manera o altra, a crear un estil amb segell propi que beu de totes les seves experiències i els seus inputs musicals. Per a Neddermann, “el que faig és escriure i cantar cançons d’autor que es nodreixen del pop, del folk... de la música moderna en general i que s’arrodoneixen amb la meva veu, que molts diuen que recorda al jazz”.
Un còctel musical ideal per abocar-hi les millors històries, les dels seus poetes predilectes, els textos dels quals musica per posar en aquells versos melodies, però un còctel també idoni per “a fer una buidada de sentiments enorme”, com ella mateixa explica. I és que Neddermann parla sense embuts d’amors i desamors, “dels meus, sense vergonya”, i de la seva família, per qui té “una devoció absoluta”.
“Les meves històries i pensaments m’han apropat a un públic a qui li agrada venir a escoltar-me perquè diu sentir-s’hi identificat, i això per mi és el millor que em podia passar perquè converteix les meves peces musicals en quelcom col·lectiu”, assegura.
I és que Neddermann no escriu ni fa ni toca música. La viu. I molt intensament: “La música és una de les millors coses que tinc a la vida perquè he sentit amb ella sensacions precioses de connexió amb mi mateixa, amb les persones i amb el món”.
“Torno a tenir ganes de posar-me a escriure i a compondre per pensar en un tercer àlbum".
APUNTS
Defineix-te: Alegre, sensible, amorosa i molt exigent
Un llibre: 'Cien años de soledad' de Gabriel G. Márquez
Una pel·lícula: Puentes de Madison de C. Eastwood.
Un viatge: L'Índia
Una cançó: 'Simple days' de Babyface
Un repte: Tocar al Palau de la Música
