L'arbre de Nadal, les ponsèties, el tió... són elements que entren a pràcticament totes les llars catalanes durant l'època de Nadal. Igual que també ho fa encara, en molts indrets, el pessebre. Qui en sap, i molt, de pessebres, és Josep Codina, qui porta tota la vida creant-ne i forma part de l'Associació de Pessebristes de la ciutat.
“Vaig començar a fer pessebres quan tenia només 13 o 14 anys”, relata Codina. Anava a casa d’en Josep Maria Chiva i observava amb deteniment la minuciositat dels diorames que feia el seu pare. Va ser llavors quan va iniciar-se en el món del pessebrisme, “primer amb guix, però després amb suro i avui amb poliestirè amb el qual pots fer de tot”, explica Codina. I és que des de casetes fins a muntanyes, crea autèntics paisatges nadalencs.
Unes creacions que el van portar a participar i guanyar tots els concursos possibles. El que són, doncs, un munt d’hores dedicades a crear i dissenyar autèntiques peces d’artesania. En aquest sentit, Codina considera que “el pessebrista ha de ser un artesà, però també un artista, perquè li cal imaginació i traça per donar forma a la idea”. Però el secret de tot plegat és la dedicació: “S’ha de tenir la voluntat de perdre-hi hores! És molt difícil de calcular la quantitat d’hores que s’amaguen darrere un pessebre”.
El resultat de tota aquesta feina es pot veure anualment a l’Exposició de Pessebres i Diorames que organitza l’Associació de Pessebristes de Mataró, de la qual Codina n’és el president. Enguany, una cinquantena de treballs es troben a l’antic parvulari Menéndez y Pelayo, on a més a més, s’hi pot veure un gran diorama dedicat a la muntanya de Montserrat. Reinventar-se, però sobretot, mantenir les tradicions, per "no perdre la identitat de qui som i d'on venim".
“Mataró té l'oportunitat de veure un pessebre monumental inspirat en la muntanya de Montserrat"
APUNTS
Defineix-te: M'agrada estar bé amb tothom
Un llibre: 'Un pont de silenci' de Carme Osan
Un viatge: Els Estats Units
Un material: El poliestirè
Un moment de l'any: Varia segons l'edat
Un repte: Que em segueixi fent il·lusió fer pessebres