Carles Cuscó, fotografiant la senzillesa

El nom de Carles Cuscó és probable que no sonés a molts dels visitants que durant l'últim mes s'han deixat captivar per les seves fotografies, exposades al Col·legi d'Aparelladors de Mataró, un dels espais expositius del centre de la ciutat. És normal.

Cuscó és un nom d'incorporació tardana al cercle artístic local on ha aterrat de la mà de la seva companya Marta Campoy i de l'Associació Sant Lluc per l'Art. Ell és natural de Vallirana i sempre s'havia mogut pel Baix Llobregat fins que la pròpia Campoy va ensenyar a la gent de Sant Lluc una mostra de les fotografies de Cuscó. Un any després ha tingut sala i èxit amb la seva mostra.

La trajectòria de Cuscó és una d'aquelles de com una afició esporàdica acaba esdevenint vocació artística. Sempre ha tingut passió per la fotografia. Obrer que ha treballar en fàbriques i en el món del vi, la càmera de fotos era la font d'inspiració i ha acabat esdevenint la seva carta de presentació artística. Cuscó ho explica: “Intento expressar-me a través de la fotografia, utilitzo una càmera digital però intento fer servir el mínim el photoshop i el retoc, em considero un fotògraf minimalista que intenta captar la senzillesa del món que ens envolta, no vull muntatges sinó coses senzilles”.

'Senzilleses' ha estat, precisament, el nom de l'exposició que l'ha donat a conèixer i és que el fotògraf adment que és “una mica zen, buscant la bellesa de la senzillesa i manifestant amb fotografies que amb poc es pot tenir molt”. “Això no vol dir que estigui en contra de coses complexes com l'alta cuina o com grans edificis com la Sagrada Família però segurament si hi anés a fer fotografies acabaria retratant un tros de pedra concret al que la gent no donaria importància”, argumenta. Algunes de les seves obres, més que fotografies, semblen pintures.

“Intento expressar-me a través de la fotografia, no vull muntatges sinó coses senzilles”.

Enamorat de la natura
Cuscó identifica dues influències clares en les seves fotografies: l'impressionisme francès i la natura. "Vinc d'origen pagès, vaig viure sempre envoltat de la natura i a través de les meves fotografies intento mostrar la gran importància que aquesta té, perquè ens ofereix bellesa tan natural com espiritual i no podem permetre que se segueixi malmetent". La seva exposició respon també a aquest propòsit.

APUNTS:
Defineix-te: Sóc senzill i sensible.
Un llibre: Demian, de Hermann Hesse.
Una pel·lícula: El Cartero (y Pablo Neruda).
Un fotògraf: Henri Cartier-Bresson.
Un somni: Guanyar-me la vida amb la fotografia i seguir creixent com a persona i dins del món de l’art.